Política catalana al ralentí

S’accelera la gent a la primavera

Puigdemont i Borràs diuen no tenir pressa per tancar un bon acord perquè requereix temps

2
Es llegeix en minuts

Acabat de treure del forn, els Búhos de Guillem Solé estrenen un videoclip que es colarà a Los 40 Principales. La tornada «se acelera la gente en primavera...» no pot ser més enganxosa quan sona com una d’aquelles melodies que acaben convertides en la cançó de l’estiu. En aquesta Catalunya que no desitja tornar enrere però tampoc resol com tirar endavant, sembla que l’arribada de la primavera no ha temperat l’ambient. Més aviat l’ha accelerat. La pandèmia repunta. I el Govern que hauria d’assumir amb urgència el repte no es consuma. Els comuns van a la seva, sense una altra col·locació que continuar esperant algun encaix sota l’ombra del socialisme. Aquests, intentant reivindicar-se amb un Illa que va deixar de ser ministre per acabar prostrat al Parlament mentre el neoindependentisme derrotat es llepa les ferides i el portaveu Albert Batet sorprèn a propis i estranys amb una dicció tan pobra com els arguments que esgrimeix.

Notícies relacionades

Les esquerres independentistes segellen un acord inèdit que els comuns desdenyen, regalant així arguments al centredreta indepe, que ja els va voler ben lluny de l’equació. El front ampli republicà continuarà esperant i sense aquest tot queda a expenses de la decisió dels de Puigdemont i Borràs, que diuen no tenir pressa per tancar un bon acord perquè requereix temps. Potser serà veritat o potser és que el necessiten perquè els baixi la inflor, després de la trompada i subsegüent ressentiment que porten després d’una amarga nit electoral.

Així que van al ralentí, amb pauses i sense cap pressa, per treure’s els dimonis de sobre. Vist això no són pocs i posen en dubte la predisposició per encarrilar una legislatura que s’iniciarà amb uns hostes a la presó de Lledoners que tenen el recolzament majoritari de la societat catalana, però que fa tres anys i mig que estan empresonats. Gairebé res. En aquest context, la política de blocs tampoc es resoldrà. Com tampoc a curt termini aquesta maleïda pandèmia, que exigeix respostes i troba rancors a tot arreu, que frenen la formació d’un Govern que emprengui una urgència econòmica i social incomparable. I un camí per al qual Romeva, entre d’altres, va aportar llum i Waterloo, una bola de vidre. La resta, no se sap.