Investidura fracassada
Cap a la segona volta
La repetició electoral a Catalunya ha deixat de ser un anatema per convertir-se en una alternativa plausible
El concepte de segona volta fa referència a la segona votació que es produeix en alguns règims polítics amb sistemes electorals majoritaris que exigeixen per a l’elecció de representants o governants l’obtenció de la majoria absoluta dels vots. Aquesta modalitat de vot empeny partits i electors a adoptar un comportament estratègic. En la segona volta els partits es veuen impel·lits a cooperar entre ells per garantir-se suports mentre que els ciutadans han de decidir el seu vot entre un nombre més reduït d’opcions, pel que la possibilitat que un elector pugui votar a favor de la seva primera preferència política no sempre existeix, i en aquest cas, el vot s’acaba decidint en funció de l’opció que l'elector considera menys dolenta. Així quan no tots els electors poden votar en clau d’identitat partidista positiva, que en el sentit clàssic és la que porta a votar a favor del partit pel qual se sent major proximitat, es pot votar en clau d’identitat partidista negativa, és a dir en contra del partit més llunyà i el qual es mai votarien. Aquest tipus de comportament electoral, no obstant això, no sols es dona en sistemes amb segones voltes sinó que ja es va detectar a finals dels anys 90 en alguns països de l’antic bloc comunista i, més recentment, en les democràcies consolidades on les lleialtats partidistes han anat en descens. S’ha comprovat, a més, que aquest increment de la identificació negativa sol anar associat a alts nivells d’insatisfacció amb la democràcia excepte quan el partit que més rebuig genera roman fora del poder.
A Espanya la segona volta electoral no està contemplada. No obstant això, es dona la circumstància que tant en les eleccions generals de 2015 com en les de 2019 es va produir una repetició electoral pels vetos creuats i la incapacitat per bastir una majoria. Però encara que legalment no estigués previst i que la repetició electoral no va suposar una cooperació generalitzada d'entre les diferents ofertes polítiques com succeeix en les segones voltes dissenyades institucionalment, les repeticions electorals van acabar operant, de facto, com una veritable segona volta. I en aquestes segones voltes els electors, per decidir el seu vot, van fer càlculs sobre les fórmules de govern que preferien més i preferien menys, van activar la identificació negativa de partit i van votar en conseqüència. A Catalunya, a pesar que des de 2012 vivim sumits en l’excepcionalitat política, encara no s’ha produït una repetició electoral. S’hi va estar molt a prop el 2015 i només es va evitar, in extremis, quan Artur Mas va decidir retirar-se i designar un candidat assumible per part la CUP, Carles Puigdemont. En l’actualitat, probablement, havent-se ja trencat el tabú de la repetició electoral, Mas no es deixaria enviar a la paperera de la història ni lliuraria a un partit antisistema la vara de comandament a Catalunya. Més aviat deixaria que el Parlament es dissolgués automàticament i provaria sort de nou amb una segona volta.
Casualitats de la història o justícia poètica, després del fracàs de la investidura de Pere Aragonès, qui ara està en aquesta tessitura és ERC, però amb dues diferències remarcables. La primera és que ERC ha aconseguit un acord amb la CUP i JxCat ha substituït els anticapitalistes com a partit antisistema amb la seva aspiració de subordinar les institucions, i molt especialment la Presidència de la Generalitat, al Consell per la República, una entitat privada, no triada democràticament, no sotmesa a control i mancada de tota possibilitat de rendició de comptes. Una entitat a major glòria de Puigdemont que només serveix per intentar mantenir la seva preeminència i que ara JxCat pretén sobredimensionar a fi d’emmascarar una derrota electoral que, encara que dolça, ha suposat que el seu líder deixi de ser president legítim deposat pel 155 per esdevenir un president vençut pel seu principal rival. I la segona és que la repetició electoral ha deixat de ser un anatema per convertir-se en una alternativa plausible que permet una segona oportunitat. En aquesta segona volta, avui més a prop, probablement els ciutadans activarien la identificació partidista negativa i votarien per evitar la fórmula de govern que menys prefereixen i que per a molts és l’actual.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
