Pros i contres
#YoSíTeCreo
genre
El «Jo sí que et crec, germana» és el crit necessari contra un sistema que, durant segles, va arrabassar a les dones la possibilitat de ser escoltades i creguda. Encara recordem la primera sentència de ‘La manada’. On la ciutadania llegia en els ‘fets provats’ pel tribunal la descripció d’una terrible violació, els jutges únicament hi van veure abusos sexuals. Només una justícia patriarcal exigeix a la víctima posar en risc la seva vida per poder provar que no va existir voluntat en el seu acte. Però el procés legal va continuar, i el Tribunal Suprem va corregir i va condemnar als acusats per un delicte continuat de violació. El ‘Jo sí que et crec’ és activisme, lluita, sororitat. Però no és ni pot ser periodisme. Forma part intrínseca de la professió la capacitat de qüestionar-ho tot, fins i tot el que sembla més evident, i no donar per bons testimonis no contrastats pels mateixos mitjans. Tampoc la política institucional pot deixar-se arrossegar pels actes de fe. Finalment, queda un dubte: si es reobrís la causa i els tribunals tornessin a desestimar Rocío Carrasco, ¿fins a quin punt s’haurà ajudat a la credibilitat de tantes dones víctimes de maltractament?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
