Pros i contres

Les mentides

Mentre llegeixo que hi ha cada vegada més manifestacions en contra de les restriccions, a la meva ciutat ensopego amb una concentració pacífica i silenciosa que denuncien de tot

1
Es llegeix en minuts
Les mentides

Mentre llegeixo que al món –en diversos llocs, a partir de proclames de signe divers– hi ha cada vegada més manifestacions en contra de les restriccions, passejo per la meva ciutat i ensopego, literalment, amb una concentració pacífica i silenciosa de persones que es posen en fila a la vorera d’un carrer molt transitat del centre. Estàtiques, ensenyen uns cartells escrits a mà, pedestres i malgirbats, en què es pot llegir de tot. Que les farmacèutiques no curen els malalts, sinó que fan enmalatir els sans; que a les escoles els infants han de poder respirar lliures; que la vacuna és un verí; que la pandèmia és una enganyifa; que menjar carn és cometre un assassinat; que ens volen submisos i esclaus.

És curiosa, la barreja: hi ha gent amb mascareta i gent a cara descoberta, n’hi ha que duen una màscara teatral, hi ha joves i també un senyor de 90 anys en cadira de rodes. No diuen res: s’ofereixen a la contemplació del transeünt i acaben dibuixant una imatge que encara no sé si és plàcida i naíf o terriblement apocalíptica. N'hi ha un que m’ofereix un pamflet que diu que tot el que ens expliquen és mentida. El llegeixo. Efectivament, és un pamflet.