Un equilibrista a la Moncloa

Pedro ‘Gairebé’ Sánchez

El president més funambulista que hi ha hagut mai sap que no li fa falta estar bé amb ningú per poder pactar amb tothom

2
Es llegeix en minuts

La política espanyola implosiona, la dreta es devora i pot ser que no hi hagi Govern fins al juny. Tot sembla empantanegat, el país s’omple de trànsfugues, les mocions se succeeixen... però si acosten una mica la càmera a aquest confús i apocalíptic escenari i hi fan una mica de zoom, veuran Pedro Sánchez escarxofat en el centre del tauler fumant-se un puro amb un somriure a la boca.

Notícies relacionades

Perquè Sánchez pot ser frívol, inconsistent, incomplidor, imprevisible i tots els defectes que vostès vulguin, però ningú domina com ell el sinuós i complex art de la geometria variable. Ho sap bé Pablo Iglesias, que ha hagut de sortir de la presó on el president l’havia tancat, però alhora Podem depèn dramàticament d’ell, i no pot, encara que volgués, trencar la coalició. Juga amb l’indult, ara sí, ara no, però sabent que ERC, per molt que s’irriti, només el té a ell per balancejar a Madrid la pressió a què el sotmet JxCat a casa. Arrimadas no el suporta, però en la seva fugida del PP, al Ciutadans descompost només li queda tirar-se en braços d’aquest PSOE. Es desmarca d’Otegui però no prou com perquè no li votin els pressupostos. A Casado, aparentment als seus antípodes, el té prou a prop com per tenir sempre en l’horitzó, tot i que mai consumat, el pacte per reformar el poder judicial. I és que, amb Sánchez, qualsevol pacte sembla estar a punt de succeir, tot i que mai s’acabi de substanciar, i quan per fi s’aconsegueix, sembla estar a punt de trencar-se. Sánchez és capaç de viure en un «gairebé» constant, un pervers joc de miratges on els altres partits no saben ni tan sols si són els seus rivals o els seus aliats.

El balanceig del president d’una punta a una altra del tauler, gronxat per la mà silenciosa d’Iván Redondo, és tan fort, que arriba a assemblar-se al del barco pirata de Port Aventura: són les oscil·lacions que van d’ERC a Ciutadans passant pel PNB, però curiosament sense caure mai per la borda. La pugna entre la dreta extrema d’Ayuso i l’extrema dreta de Vox és l’últim homenatge a la seva cuidada estratègia perquè el PSOE es mantingui en el centre de la política. ¿Caurà algun dia de la seva fina corda el funambulista Pedro ‘Gairebé’ Sánchez? De moment, ha aconseguit esquivar la crisi territorial, la crisi pandèmica, la crisi econòmica i la crisi monàrquica. Gairebé res. I allà segueix ell, sense immutar-se, sabent que no li fa falta estar bé amb ningú per poder pactar amb tothom.