¿Hi haurà president divendres?

Són posicions lògiques. El Govern i el president electe no han d’estar supeditats a ningú. I els 13 diputats d’ERC a Madrid pesen molt més que els quatre de JxCat. No obstant, són les condicions de JxCat. ¿Com s’ha arribat fins aquí? ¿Quins són els errors d’ERC?

Presonera

Un va ser donar com a única investidura legítima la del pacte amb JxCat i la CUP quan –tot i que només fos per rebaixar exigències– podia no haver tancat la porta a una altra amb els comuns i el PSC. JxCat i el PSC ja tenen un pacte transversal a la Diputació. Però ERC va condemnar d’entrada la hipòtesi transversal i va quedar així presonera de JxCat i la CUP.

N’hi ha més. Posats a pactar amb JxCat –amb qui la passada legislatura no es van suportar–, el prudent i raonable era no pagar res per endavant fins a arribar a un pacte global. No obstant, ERC va votar Laura Borràs per presidir el Parlament, un càrrec molt rellevant i més fins que no hi hagi Govern, sense tenir lligada i ben lligada la investidura. Va ser matusser.

ERC va apostar-ho tot al pacte amb JxCat quan els ‘puigdemontistes’ –una vegada col·locada Borràs– tenien dues alternatives. Una, investir Aragonès. Dues, portar la negociació al límit amb l’amenaça de repetir eleccions. ERC només els va superar en 35.000 vots i, eliminat el PDECat, una segona volta podia fer canviar les coses.

Allargar les negociacions

Cert, la repetició és una jugada amb molts riscos, però l’amenaça permet –com apuntaven els comentaristes del cap de setmana– allargar les negociacions fins a finals de maig (data límit per a la repetició automàtica) amb l’objectiu que ERC vagi empassant. I que Aragonès acabi sortint, però desgastat i havent perdut plomes.

Però diumenge hi va haver un tomb amb l’anunci d’un preacord per a la investidura entre ERC i la CUP, que sumen 42 diputats. Si Aragonès vol, hi haurà doncs investidura divendres, però pot no sortir elegit perquè li falten 26 diputats per als 68 de la majoria absoluta. A no ser, és clar, que l’acord amb la CUP tingui l’efecte esperat per ERC: forçar JxCat a votar Aragonès per no ser els únics culpables que no hi hagi un Govern independentista. O perquè rectifiquin en la immediata segona votació. JxCat tenia l’arma de la repetició electoral i ERC li ha tornat la pilota al pactar amb la CUP.

Cost d’imatge

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

¿Qui guanyarà? Qui aguanti més. JxCat pot continuar dilatant, tot i que ara amb un cost més alt d’imatge. I ERC continua encapsulant-se malament. La CUP és volàtil, el pacte ha de ser aprovat en assemblees obertes i la decisió només se sabrà dijous, un dia abans de la investidura. I anar de bracet amb els antisistema, que sempre creuen que els Mossos s’extralimiten, no és la millor targeta per governar des de la moderació.

¿Què passarà? Només Puigdemont ho sap. El segur és que el Govern que sorgeixi d’aquestes tortuoses peripècies no serà més eficaç i conscient de la pluralitat catalana que el que va governar els últims anys. Amb una gran diferència, Pere Aragonès té més currículum que Quim Torra, que només va ser elegit perquè Puigdemont va creure que era el més submís de la llista de JxCat.