La nota

Després de Merkel, ¿el Semàfor?

Les eleccions de diumenge a dos lands han obert la possibilitat d’un tripartit de Verds, Socialdemòcrates i Liberals al Govern d’Alemanya

3
Es llegeix en minuts
Després de Merkel, ¿el Semàfor?

¿Quin és el missatge de les eleccions de diumenge a dos lands alemanys? El CDU, el partit democristià d’Angela Merkel, va perdre tant a Bade-Wurttemberg (BW), un dels més pròspers, com a Renània-Palatinat (RP), antic territori de Helmut Kohl. La derrota per si mateixa no és greu. A BW, el president sortint, el verd Winfried Kretschmann (72 anys) porta ja governant dues legislatures, primer amb l’SPD i després amb el CDU. És l’únic land amb president verd, la seva gestió és aplaudida i s’ha entès amb el potent sector de l’automòbil (BMV, Porsche). La seva victòria reforça la idea que els verds podrien tornar al Govern federal, on ja van estar amb Joschka Fischer de ministre d’Exteriors com a soci menor dels socialdemòcrates de l’SPD.

A Renània-Palatinat la derrota del CDU també era esperada, ja que la presidenta Malu Dreyer (60 anys i de l’SPD) té popularitat i també fa 10 anys (dues legislatures) que governa amb una coalició Semàfor (pel color vermell de l’SPD, el groc dels liberals de l’FDP i el verd).

El que sí que preocupa és que, als dos lands, la derrota no només ha sigut clara, sinó que el CDU ha perdut percentatge de vot, el 3% a Bade i el 4% a Renània. I aquesta caiguda del vot –menor que la de l’extrema dreta de l’AfD– inquieta perquè reflecteix descontentament davant l’actual fase de la pandèmia, la lentitud en les vacunacions i els ‘negocis’ d’alguns diputats en la compra de mascaretes. I perquè succeeix en un moment clau. Al setembre hi ha eleccions federals, les primeres des del 2005 sense Angela Merkel com a candidata.

 El final d’un lideratge tan potent, que traspassava les fronteres conservadores del CDU, no podia ser fàcil. I s’ha complicat perquè el seu successor, Armin Laschet, president de Renània-Westfàlia, no és indiscutit. I pot ser que el candidat final sigui Markus Soder, el president del partit ‘germà’, el CSU bavarès, més conservador i més popular. Desgast i lideratge incert no són el millor davant una campanya electoral.

 Per això al CDU-CSU hi ha nerviosisme. ¿Seguir al centre de Merkel o girar a la dreta? I fins diumenge pocs dubtaven que el CDU seguiria al poder. El dubte era si en ‘gran coalició’ amb l’SPD, com en els últims anys, o amb els verds, que ja no són marginals i encarnen la sensibilitat de bona part de la classe mitjana davant el canvi climàtic. I més després de l’accident de Fukushima fa 10 anys que va fer que Merkel fixés un calendari de tancament de les centrals nuclears.

Notícies relacionades

 Diumenge va obrir un altre escenari. A Renània-Palatinat ja governa la coalició Semàfor (SPD, liberals i verds). I ara és possible que els verds de Bade-Wse inclinin també pel mateix pacte, però presidit per Krestchmann, prototip del verd realista i moderat. I el vicecanceller socialista i ministre d’Hisenda federal, Olaf Scholz, ja ha verbalitzat la seva proposta: una coalició Semàfor (SPD, verds i liberals) per rellevar Merkel després de les eleccions del setembre. Presidida pels verds, si treuen mes escons, com prediuen les enquestes, o per l’SPD en cas contrari. Els verds encara no tenen candidat, mentre que Olaf Scholz està ben valorat.

Després de Merkel, ¿el Semàfor? ¿Per què no? El que caracteritza avui Alemanya és el contrari que a Madrid: molt pragmatisme i pactes al centre després de quedar clar que els excomunistes de Die Linkeno progressen i que l’extrema dreta, que va pujar després de l’onada immigratòria del 2015, ha perdut molt ganxo.

Temes:

Angela Merkel