Pros i contres
L’atordiment
Habitants de l’atordiment, havent perdut la presència d’esperit (o havent-la desada al congelador) sembla que vivim en el parèntesi on se’ns han pertorbat els sentits
L’última enquesta del CIS ha conclòs que un de cada tres ciutadans ha plorat per culpa de la situació provocada per la pandèmia. I més de la meitat han reconegut que estan «cansats o amb poques energies». És a dir, vivim entre llàgrimes i sense ganes. Si no esclata el plor és que no tenim ni tan sols voluntat, estabornits com estem davant el món estrany. I si plorem, gastem tots els esforços en el plany, entristits per les pèrdues, entotsolats en la nostra deixadesa.
Entretots
Vist així, el panorama és tremendament trist i desolador. Costa trobar alguna perspectiva optimista perquè, sobretot, ens manca no pas l’optimisme en si mateix (que és una acció de futur) sinó el dibuix de l’escenari d’un futur. Habitants de l’atordiment, havent perdut la presència d’esperit (o havent-la desada al congelador) sembla que vivim en el parèntesi on se’ns han pertorbat els sentits. Encara fem la cara que descriuen els Manel en el seu últim tema, ‘L’amant malalta’. No ens en sabem avenir. Ni sabem com reaccionar, temorosos tant d’un esclat incert com d’un ensopiment definitiu. Esperant, potser, com a últim recurs, aquell sopar que va quedar pendent per culpa de «la passa», com diu la cançó.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
