Sí, és una causa amb màrqueting, ¿passa res?

El món va veure Gorman. També les editorials. I va néixer el conflicte. El primer embolic va sorgir a Holanda. Marieke Lucas Rijneveld, jove i premiada, va ser la persona elegida per a la traducció. Però aviat van aparèixer les crítiques per la blanquitud de la seva pell. Rijneveld, «commocionada per l’enrenou», va renunciar a l’encàrrec. Ara ha sigut el poeta català Víctor Obiols (1960) qui s’ha vist involucrat en la polèmica. La seva sòlida trajectòria com a poeta i traductor –entre molts altres de William Shakespeare i Oscar Wilde– el va convertir en l’elegit per l’editorial Univers per a la traducció al català, però els representants de Gorman dissenteixen. La seva recomanació és que sigui una dona jove o d’origen afroamericà o activista.

Obra i autoria

La polèmica està servida. Sembla que el valor literari s’hauria d’imposar. Vincular obra i autoria ja és prou complicat per afegir-hi la traducció. La vida privada dels escriptors no està sempre a l’altura de les seves obres. Charles Dickens va tractar amb una crueltat extrema la seva dona. Ernest Hemingway va ser presoner de la seva llegenda d’alcohòlic i faldiller. L’obra de T. S. Elliot destil·la antisemitisme. Pablo Neruda va abandonar la seva filla malalta... Si l’admiració a aquests autors ja genera més d’un dilema moral, incorporar el perfil del traductor a l’equació sembla excessiva. ¿Només els egocèntrics arrogants i contradictoris poden traduir Lev Tolstoi?

Una traducció no és un càsting, això sembla obvi. I lògic. Però, ¿hi ha una altra manera de veure la qüestió? Amanda Gorman és, atenint-nos a la seva autodescripció, una jove negra filla de mare soltera. En principi, no són bones cartes de presentació als EUA. Però el punt de partida no ha sigut impediment per a la seva brillant i meteòrica carrera. Amb només 16 anys va ser elegida Poeta Juvenil de Los Angeles. El 2016, va fundar One Pen One Page, una organització sense ànim de lucre per fomentar l’escriptura creativa en estudiants. Va obtenir una beca per estudiar sociologia a Harvard. Amb 19 anys va ser nomenada Poeta Juvenil Premiada Nacional i aquell mateix any va ser premiada amb una subvenció de 10.000 dòlars als premis OZY Genius.

Tota una ‘influencer’

La desigualtat, el feminisme i el racisme travessen l’obra de Gorman. Les seves causes no l’allunyen del poder. Els Obama i Hillary Clinton ja han mostrat la seva admiració per ella. Grans marques com Nike l’han contractat i el seu Instagram és el de tota una ‘influencer’. Poesia, activisme i moda s’entremesclen sense cap pudor i connecta a la perfecció amb tota una generació. ¿Hi ha una mica de màrqueting en la seva imatge? Per descomptat. De la mateixa manera que també n’hi ha en certa imatge pornogràfica de busca-raons masclista tan cotitzada encara.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

La trajectòria de Gorman només pot despertar admiració. S’ha guanyat a pols cada minut de la seva carrera. Una trajectòria que ella mateixa ha creat i controlat. Ara que la seva obra és requerida en altres països, ¿té dret a continuar opinant sobre tot el procés d’edició? Que la discussió sigui nova no la converteix en menyspreable. I si alguna cosa és indiscutible és que la seva veu té autoritat en el debat. Gorman és jove, activista, dona i negra. I ha fet de les seves múltiples condicions la seva bandera. La seva imatge poderosa també és tota una declaració de principis. Sens dubte, inspiradora per a les nenes negres.

La decisió de retirar la traducció a Obiols –professional de qualitat indiscutible– ha obert les portes a Maria Cabrera, dona de 38 anys, poeta reconeguda i una de les veus del moviment 15-M a Barcelona. Hi ha màrqueting en les decisions de Gorman. També causa. Almenys, mereix una reflexió.