Debat sobre el futur de la UE

La conferència arrencarà el 9 de maig, el dia d’Europa, i per tenir èxit ha d’involucrar «la denominada majoria silenciosa», va avisar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Hi ha el risc que quedi reduïda a un nou exercici de relacions públiques, que decebi els ciutadans i erosioni encara més la legitimitat de les institucions polítiques, ja soscavada pel pronunciat creixement de la desigualtat social en les últimes dècades i el distanciament dels polítics de les penúries quotidianes dels seus conciutadans.

En lloc d’una veritable convenció ciutadana organitzada, la conferència es planteja com una acumulació dispersa de debats i panels, amb una presència dominant dels representants de la Comissió Europea, el Consell de la UE i el Parlament Europeu, que controlaran els diferents òrgans (Plenari, Junta Executiva i Secretariat). A més, la declaració és molt imprecisa sobre com s’agruparan i traduiran les opinions ciutadanes en recomanacions i sobre les conseqüències concretes d’aquestes recomanacions en legislació, reformes i canvis al Tractat de la UE.

Impacte de la Covid

La crisi del coronavirus va impulsar la integració política de la UE amb l’acord d’emetre per primera vegada deute públic europeu per finançar la recuperació i d’adquirir en comú les vacunes. Però el retard dels Vint-i-set a ratificar aquest mecanisme de finançament i, molt especialment, el fracàs de la vacunació per falta de dosis estan perjudicant la credibilitat i legitimitat de la UE. La majoria dels europeus estan insatisfets amb les mesures de la UE per combatre el coronavirus (el 49% davant el 40%), segons el sondeig Eurobaròmetre publicat el 9 de març. La legitimitat de la UE deriva molt més de la seva capacitat de complir les expectatives dels ciutadans que del seu procés polític institucional, adverteix l’historiador Timothy Garton Ash.

El 92% dels europeus afirmen que la seva opinió hauria de ser més tinguda en compte en les decisions de la UE i el 50% critica que la seva opinió no compta, indica el sondeig. El 89% dels europeus assenyalen que encara queda feina per fer per enfortir i protegir la democràcia a la UE, però la majoria es mostra escèptica respecte al resultat de la Conferència sobre el Futur d’Europa: el 47% opina que no tindrà un impacte real (el 43% que pensa que sí).Els dos principals problemes per als europeus són: la desigualtat social (45%) i l’atur (44%), per davant de la salut, la immigració, el terrorisme i el canvi climàtic, revela l’annex de l’Eurobaròmetre, una de les moltes dades clau omeses al comunicat de premsa. Els europeus assenyalen que les dues primeres prioritats de la UE han de ser la justícia social (38%) i la salut (38%) i són pessimistes sobre el futur, ja que el 55% considera que els nens d’ara tindran una vida més difícil que la seva generació.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La preparació de la conferència ha estat bloquejada durant 15 mesos per la divisió sobre qui l’havia de presidir, davant l’oposició de diversos governs que fos algú massa federalista o independent. Al final s’ha optat per la solució poc operativa d’una presidència tricèfala, composta pels presidents de la Comissió Europea i del Parlament Europeu i el país que exerceixi la presidència semestral rotatòria del Consell de la UE. Això implica que a partir de l’1 de juliol la copresidència serà exercida pel primer ministre eslovè, Janez Jansa, fervent defensor de Donald Trump i enemic declarat de la llibertat de premsa.

Un altre problema de la conferència serà la seva curta durada, ja que les recomanacions estan previstes per a la primavera del 2022. Aquesta data és providencial per a Macron, que exercirà llavors la presidència semestral europea i podrà reforçar així el seu protagonisme a la campanya electoral de les presidencials franceses.