Apunt

«Al lloro, que no estem tan malament»

1
Es llegeix en minuts
«Al lloro, que no estem tan malament»

Fulgurant. La «febre» del «pacient» Barça ha baixat tot just incorporar-se a l’expedició el president electe Laporta. El que semblava una visita al dentista i sense anestèsia després de l’1-4 de l’anada, va canviar el millor partit del Barcelona aquesta temporada, especialment en el primer temps.

Valdano va dir fa anys allò que el futbol és un estat d’ànim. I l’ànim d’aquest equip ha canviat, agradi més o agradi menys el nou president. 

Va canviar el mateix diumenge, quan companys i aficionats van veure Leo Messi exercir com un barcelonista més. I no com un que està a punt de tancar la porta i abandonar el barco. Que era el que havia semblat fins ara.

Va canviar quan el Barça va arraconar el PSG en el primer temps i fins i tot va fer somiar amb la remuntada al marcar Leo un golàs i encara més quan va col·locar la pilota als onze metres. Aquest va ser el punt d’inflexió del partit.

Frase cèlebre

Sí, tècnicament el Barça està fora una ronda abans que en les últimes temporades. Però les sensacions són radicalment oposades a les de Roma, Liverpool o Lisboa.

Una de les frases més cèlebres de Laporta va ser aquella que va deixar anar l’abril del 2008 davant els penyistes culers. «Al lloro, que no estem tan malament!», va reivindicar llavors el president. Va ser el segon any sense títols, l’adeu de Ronaldinho, Deco i Rijkaard i la moció de censura que Joan va salvar pels pèls. Després li va donar l’equip a Pep. I amb ell va arribar el millor Barça de la història.

Brots verds

Notícies relacionades

Aquesta vegada ho té molt més difícil, per la fallida econòmica, per les causes pendents del club, perquè Messi es va apagant, perquè no hi ha un Pep... per l’hegemonia dels clubs-estat. Però la frase «al lloro» podria encaixar. Veure Pedri, Mingueza, Ilaix Moriba (o Araujo) superar etapes i jugar partits de pes com el de París, i fer-ho bé, són els brots verds als quals s’haurà d’agafar el Barça.

«Tenim equip, ha sigut un orgull, hem defensat la nostra dignitat», va dir Laporta abans de pujar a l’avió. Al lloro, que serà veritat que futbolísticament no estan tan malament. Falta arreglar (gairebé) totes les altres coses.  

Temes:

Joan Laporta