Jo, traductor

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

11 de de març del 2021. 21:56

0 Comentaris

Josep Carner va traduir molt i també va pensar què volia dir traduir: «la millor manera de llegir una obra». Va recalcar, per exemple, que un traductor amb personalitat influeix en les obres traduïdes. Resulta, però, que el concepte de «personalitat» ha canviat des d’aleshores, i ara ha derivat cap a la completa identificació entre autor i traductor. La moda, si en podem dir així, ha arribat a Catalunya. Víctor Obiols traduïa ‘The hill we climb’, el llarg poema amb què Amanda Gorman va saltar a la fama quan el va llegir en la presa de possessió de Joe Biden. Ja no ho fa. No ho pot fer. Els agents de la jove poetessa no volen que el traductor sigui un home blanc, sinó «una dona amb perfil d’activista i, si pot ser, d’origen afroamericà». Aquesta dèria atempta contra el sentit comú i contra la pròpia essència de la literatura. No podem traduir res, s’entén, si no combreguem del tot amb les circumstàncies personals de l’escriptor, si no som de la seva raça o no tenim el seu perfil polític. Si no som, a la fi, Ell. O Ella. En el fons, doncs, res no és traduïble, excepte en el cas que l’autor visqui i conegui totes les llengües del món. Aleshores, cap problema.