La nota

¿Un Govern eficient?

El balanç del succeït des de les eleccions del 14-F no inclina a l’optimisme. La política de blocs continua imperant

3
Es llegeix en minuts

Diumenge farà un mes de les eleccions i el que està passant no inclina a l’optimisme. Els dos primers partits a les catalanes, les espanyoles i les municipals, ERC i el PSC, no han sigut capaços ni de reunir-se. El PSC insisteix que Illa es presentarà a la investidura i ERC està negociant només amb el bloc nacionalista (JxCat i CUP), i voldria sumar-hi els comuns. És possible que un Govern transversal no sigui encara possible com va dir ahir Joan Tardà. Però, ¡ni una miserable trobada! Sobretot perquè en una Catalunya partida en dos, sense algun mínim acord transversal serà difícil que el país tiri endavant i sigui escoltat.

Després han vingut les manifestacions per Hasél, que van acabar amb molta violència i de les quals una part de l’independentisme (espero minoritària) només va concloure que calia corregir l’actuació dels Mossos. I la crida de mes de 300 entitats empresarials, inclosa FemCat, de divendres passat a favor de prioritzar la recuperació econòmica no ha tingut el més mínim efecte. L’absència de la Generalitat al 70è aniversari de Seat, l’empresa espanyola del grup Volkswagen que vol fabricar cotxes elèctrics a Martorell, és incomprensible. I més quan pot anar unida a una fàbrica de bateries a què aspiren algunes comunitats autònomes amb fàbriques d’automòbils (València, Aragó, Galícia). ¡Que Felip VI trepitgi Catalunya té prioritat sobre una de les inversions industrials més decisives dels pròxims anys! Ni Pujol ni Montilla s’haurien escaquejat.

A més, l’independentisme amb majoria i el 51% té tot el dret a governar, però no a imposar un full de ruta que se salti les majories fixades a l’Estatut. El separatisme va sumar el 51% però amb una caiguda de la participació del 25%, pel que la seva força al cos electoral no ha pujat sinó baixat respecte al 2017 (del 33 al 27%)

D’altra banda, un govern exclusiu de l’independentisme ja va fracassar a l’última legislatura. ¿Per què ara hauria de ser diferent? Sí, Pere Aragonès no és afortunadament com el seu antecessor, però sense revisió clara i transparent –del tot inexistent– les diferències i les lluites intestines seguiran. I a 72 hores de la seva constitució no han aconseguit ni un acord per a la Mesa del Parlament. Joan Tardà, home de partit amb criteri propi, va afirmar ahir que un altre Govern de JxCat i ERC seria «un Vietnam diari». Per pensar-s’ho.

Anem més al fons. ¿Pot una fórmula política que en els últims cinc anys no ha sigut rebuda per cap govern europeu –tret del d’Espanya– ser una opció de futur? Ahir a la pregunta de Josep Cuní a SER Catalunya sobre si l’independentisme seria capaç de formar un Govern eficient, el 92% va contestar que no. No és una mostra representativa sinó una enquesta de ràdio que només indica el que pensen els oients que es molesten a contestar, però a un percentatge tan alt molt rarament s’hi arriba.

Notícies relacionades

Cert, les circumstàncies són complexes i poden prevaler les emocions. Que els dirigents independentistes hagin vist revocat el seu tercer grau per un jutge que segueix les instruccions del Suprem, no incita els seus seguidors a actituds desapassionades. Que Puigdemont hagi vist revocada la seva immunitat pel Parlament europeu tampoc.

Però els que volen dirigir un país han de saber comptar. Sis anys després de les eleccions del 2015, en les quals es va prometre la independència en 18 mesos, les coses són com són. I Europa també. No és hora de buscar culpables, sinó de saber que els països no viuen de somnis sinó de realitats.