Pros i contres
Bosc de fotos
Celebro iniciatives renovadores com la de l’Institut Escola Antaviana, que en la seva humilitat no aspiren a aixecar columnes de florilegi sinó a construir uns basaments sòlids
La celebració del Dia de la Dona conserva el to reivindicatiu (necessari, ineludible) i, alhora, en imposar-se com a festivitat políticament correcta, també es converteix en un lloc comú que serveix per anunciar rebaixes d’un perfum o, amb un embolcall de color lila, ofertes del parament per a la llar. És el perill de les lluites que poden esdevenir estèrils perquè es dilueixen en la cosmètica acceptada com un costum, com un ritual. Per això celebro iniciatives renovadores, que en la seva humilitat no aspiren a aixecar columnes de florilegis sinó a construir uns basaments sòlids. És el cas, per exemple, dels nois i noies de 5è de Primària de l’Institut Escola Antaviana, a Nou Barris. Han escrit la història de les seves mares i les seves àvies i han creat un bosc de fotos de totes elles, penjades amb agulles d’estendre roba: mudades per a la festa o treballant, fent esport o anant d’excursió, antigues fotos d’estudi i records de quan van ser joves i alegres. Les nenes i els nens s’emmirallen en els seus gestos, en la senzilla biografia reconstruïda de “lluita, sacrifici, superació i patiment”. Un bosc per on passeja una discreta mirada de memòria i dignitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
