Pros i contres

Feminisme sota la lona

1
Es llegeix en minuts

Més que una treva, sol·licitava Rosa Paz en aquestes pàgines. En el seu article, assenyalava com la bronca entre el PSOE i UP per la llei trans està «marginant el debat sobre com les dones continuen suportant la pitjor part de la crisi sanitària i econòmica».

La disputa travessa el feminisme i ho fa amb una virulència tan inusitada com autodestructiva. La llei, en la seva essència, no fa més que recollir la legislació ja aplicada en nombroses autonomies, també a Catalunya. Però ha obert una esquerda en la qual, a més de discrepàncies sobre l’autodeterminació de gènere, afloren interessos partidistes, personals i generacionals. No menyspreo el debat, però sí l’histrionisme simplista en el qual ha caigut. A la fi, parlem de drets de les persones trans. I no només d’elles. En la discussió és subjacent una qüestió de poder, d’arrogància de la veu del feminisme. I amb tant soroll, se silencia les dones que més altaveus necessiten. Parlo de la multitud de dones subjugades en llocs de treball domèstics sense drets laborals o de les temporeres que suporten condicions inhumanes. Hi ha classes. I la disputa de saló no arriba sota la lona de l’hivernacle.