Novetat audiovisual

Sèrie i/o ‘podcast’

Amb el seu format compost de converses telefòniques acompanyades d’un suport visual mínim i abstracte, ‘Calls’ planteja preguntes estimulants

2
Es llegeix en minuts
Sèrie i/o ‘podcast’

Com a fan de les propostes més arriscades i experimentals acollides i, sobretot, produïdes per plataformes, estic molt intrigada amb ’Calls’, la sèrie d’Apple TV+ que veurà la llum el 19 de març. Més que per la sèrie, perquè no entenc del tot el seu sentit en una plataforma audiovisual.

Inspirada en una sèrie francesa, ‘Calls’ té un format molt particular. Es tracta de converses telefòniques acompanyades d’un suport visual mínim i abstracte. L’important és l’àudio, tant la veu dels personatges que articula el relat com els efectes sonors que el modulen, i tot apunta que la sèrie adoptarà les dinàmiques del suspens i el terror.

La imatge es redueix a recursos com l’aparició en pantalla dels noms de les persones que parlen, la transcripció del text que escoltem, indicadors d’àudio o efectes de llum i color (similars als d’un salvapantalles) que acompanyen els impulsos sonors. Tot i que, òbviament, és un producte més barat que una sèrie convencional de ficció, no és un projecte residual.

La primera temporada la dirigeix Fede Álvarez (’No respires’) i entre els seus intèrprets hi ha Lily Collins, Pedro Pascal, Mark Duplass i Aubrey Plaza. Si és cert que s’ajusta a la informació comunicada, a la sèrie francesa i al tràiler, ‘Calls’ és bàsicament un ‘podcast’ de ficció amb un subtil acompanyament visual. I, almenys per a mi, és un disparador de preguntes estimulants.

Notícies relacionades

Tot i que als Estats Units ja són molt populars, ¿pot ser aquesta una nova manera d’acostar el ‘podcast’ a un públic que no el consumeix? En cas que sigui així i si funciona a jugada, tenen aquí les plataformes un filó a baix cost. ¿És una estratègia per testar relats i, si enganxen, convertir-los en un altre tipus de ficcions?

Segons Apple TV+, ‘Calls’ és «una experiència televisiva immersiva» i és inevitable preguntar-se si realment poden aquests mínims recursos visuals convertir un ’podcast’ en una experiència encara més atractiva. I més rebuscada i pessimista, aquí va un altre dubte: ¿s’ha reduït tant la nostra capacitat d’atenció que el futur està en les sèries que no ens obliguin a mirar la pantalla? Sigui el que sigui, sempre a favor dels experiments perquè, com a mínim, conviden a preguntar-nos en quin punt estem.

Temes:

Internet Sèries