Cordons sanitaris

Vivim en una democràcia en què en teoria tots els vots compten i valen el mateix, tot i que no sigui cert com bé saben els partits bascos i catalans que amb molt pocs vots obtenen molts diputats a Les Corts. I passa el mateix amb els vots rurals. No hi hauria res a objectar a una modalitat que pretén ser més representativa de la diversitat i més respectuosa amb la història si després aquests diputats treballessin per a la governança d’Espanya, cosa que per desgràcia no és el cas. Els bascos recolzen quan convé els seus interessos locals, mentre alguns diputats catalans anuncien a veus que la governació del país els és igual i que estan a les Corts perquè no funcionin. El seu objectiu no és el bé comú, sinó el propi i els governs febles que se succeeixen a la Moncloa es venen per plats de llenties donant-los cada dia més poder en un cercle viciós que només augmenta la seva fragilitat.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

No soc partidari de posar ‘cordons sanitaris’ a partits polítics perquè tots representen uns ciutadans que els han donat el seu vot amb sencera llibertat, i que tenen el mateix dret que els altres a què les seves idees s’escoltin i siguin tingudes en compte als parlaments. A Espanya els cordons sanitaris es col·loquen al voltant de Vox, amb el qual no coincideixo en gaires coses com Europa, la immigració, les qüestions de gènere o les autonomies, un partit que em preocupa pel seu extremisme i potencial de creixement davant la crisi que travessen els altres partits de la dreta i del centre com s’ha evidenciat a les recents eleccions catalanes. Ciutadans ha perdut el nord i el Partit Popular sembla incapaç de regenerar-se, mentre el PSOE s’equivoca a l’alegrar-se’n perquè Espanya i el mateix PSOE necessiten una dreta constitucional i moderada. Però si cal posar ‘cordons sanitaris’ jo els posaria abans al voltant dels partits que prediquen i practiquen la violència, que sabem molt bé quins són. Caldria aïllar els violents i també els qui volen acabar amb la Constitució que vam aprovar a un referèndum, que ens ha donat els millors anys de vida col·lectiva i que és el marc de la nostra convivència en llibertat. Precisament per la seva violència i atacs contra la Constitució, el principal partit de l’oposició, Alternativa per Alemanya, ha sigut posat sota vigilància del servei d’Intel·ligència tot i que la decisió s’hagi recorregut. A Berlín no van amb contemplacions.

Enredats en els seus politiquejos de via estreta, PSOE, PP i Ciutadans caminen inconscientment cap al suïcidi, perquè es mostren incapaços d’oferir idearis i programes atractius a la ciutadania i d’ocupar-se del que de veritat importa en aquests moments: la destinació que es donarà als generosos fons europeus que han de servir per modernitzar el país, o la manera de vacunar-nos tots ràpidament i massivament (cosa que no passa) perquè és l’única manera de salvar el turisme i rellançar l’economia sense delmar la població. O s’uneixen aquests tres partits en defensa dels valors constitucionals i de solucionar els autèntics problemes que té el país o se’ls menjaran els extremistes per la dreta, per l’esquerra i per la perifèria. Temps al temps.