Tornada nostàlgica
La tornada d’Aznar
Per celebrar el 25è aniversari de la seva victòria electoral, l’expresident popular ha retornat sense penedir-se de res i ratificant-se en tot
Quan el temporal Filomena va congelar Madrid, a alguns sectors de la ciutat corria un acudit que feia un paral·lelisme amb les 10 plagues que van assolar l’Egipte bíblic i que semblaven estar acarnissant-se amb nosaltres, començant per la pandèmia de la Covid-19. La facècia deia que d’aquelles 10 plagues ja només en faltaven dos: la de les llagostes i la tornada d’Aznar. Doncs senyors, Aznar ha tornat aquesta setmana per celebrar el 25è aniversari de la seva victòria electoral. No ha tornat al poder, no encara almenys, però l’Aznar que ha retornat és aquest que no es penedeix de res, que es ratifica en tot, incloses les coses que després es van demostrar mentida, i que presumeix que tot ho va fer bé. Es va veure a l’entrevista amb Jordi Évole i s’aprecia a cada una de les seves intervencions públiques.
Aquest mateix dimarts va insistir que ell va unificar tot l’espai «que estava a la dreta de l’esquerra». I és cert, ho va fer. Ho va recordar per contraposar aquella gesta seva amb el que passa ara, sense tenir en compte que els temps han canviat. Potser va ser també la seva manera d’afegir-se a aquells dirigents que dubten de la capacitat de Pablo Casado per liderar el PP, atesa la crisi superlativa que pateix el partit. El cert, no obstant, és que l’actual líder té raó quan recorda que ell va heretar l’espai polític conservador fragmentat i que ara la cosa de reunificar a la dreta és molt més complicada, perquè hi ha partits forts. Només cal mirar a Vox, tercera força al Congrés dels Diputats amb 52 escons.
Mentre destacats aznaristes li demanen a Casado una integració amb el partit ultradretà, el mateix Aznar li recomana que eviti la indefinició. ¿Que l’eviti per a què? ¿Per acostar-se als d’Abascal o per centrar més el seu discurs? Li ho diu, clar, amb aparent simpatia, no en va Casado és un dels seus deixebles predilectes, tot i que ara hi ha qui diu que l’expresident popular prefereix Isabel Díaz Ayuso. El toc trumpista de la presidenta madrilenya pot ser que estigui més en la seva línia.
