Pactes després del 14-F
Sudoku samurai ‘indepe’
Unilateralisme, indults, taula de negociació o comuns: les posicions d’ERC i JxCat són antagòniques, i per això un pacte és (gairebé) impossible
En política, l’aritmètica és condició necessària, però no suficient: sense idees que poden sumar-se no hi ha pacte possible. Si més de 15 dies després del 14-F les negociacions entre els independentistes amb prou feines han avançat, no és per raons personals com creuen alguns ingenus, sinó per les divergències insalvables sobre el full de ruta. Fa uns anys, una actuació com la d’ahir de la fiscalia contra la Mesa del Parlament hauria cohesionat el sobiranisme, però aquesta vegada pot fins i tot aprofundir les seves greus diferències. Poques hores després de la querella de la fiscalia, Junts elevava el to encara més i demanava a Esquerra desmarcar-se d’una taula de govern que va crear amb el PSOE, que ha defensat en campanya i que no abandonarà per molt que la pressionin.
Junts aposta obertament per l’unilateralisme i «fer efectiu» ja el 51%, mentre que ERC parla d’ampliar la base i fuig escaldat del «tenim pressa». ERC creu que ningú més ha d’anar a la presó i defensa els indults, mentre Junts, via Waterloo, els menysprea en favor de l’amnistia i parla obertament de confrontació. Estem, doncs, davant dues estratègies antagòniques, que, a més, acaben de ser ratificades per les urnes. Des de les eleccions del 2017 ERC ha reculat per un llarg i dur camí cap a la desradicalització: Junts, per contra, s’ha reafirmat en la seva aposta unilateral, però curiosament això li ha valgut perdre el lideratge del sobiranisme.
Per arribar a un pacte haurien de trobar un punt mitjà avui inexistent entre desobeir o no desobeir (el punt nuclear del desacord), amb l’enorme cost davant la seva parròquia que això suposaria. De fons, la pressió de la CUP i l’intent impossible d’ERC d’incloure en un mateix govern comuns i Junts impedeix resoldre el Sudoku samurai ‘indepe’. Perquè el 14-F, per molt que es vagi repetint, no només hi va haver un mandat independentista. Hi va haver també un mandat molt rotund d’esquerres (superior fins i tot en vots i escons), que és cap a on virarà ERC si comencen a acorralar-la, com ja és tradició, els purs del procés.
