Però, ¿què és aquest bellugueig?

Però, ¿què és aquest bellugueig, a un dels millors equips d’Espanya, d’Europa i del món? Qui va dir que estaven acabats. Vinga, vinga, que surtin, que donin la cara.

Qui va dir que estaven morts, esgotats, que no servien, que eren grans. On són, no els veig.

Qui va comentar que Ronald Koeman no podia ser l’arquitecte del present, ni el constructor del futur. Lliçó tàctica al mestre Julen Lopetegui, número u i matrícula d’honor de la seva promoció.

Qui va dir que ja ho havien perdut tot, que la Champions estava llunyíssim, que a la Lliga havien entregat la cullera contra el Cadis, que l’eliminatòria de la Copa era impossible de remuntar.

Qui ho va dir, on són, no els veig, no me’n recordo, qui va assenyalar els culers com els grans perdedors davant els millors equips, davant els grans, que no havia guanyat cap equip important.

Lliçó davant un gran

¿No? ¿Què no han guanyat a cap equip important? Vaja, doncs aquesta tarda, gairebé a les hores dels toros, contra un Sevilla que havia guanyat 10 dels seus últims 11 partits, nou d’ells deixant la porteria a zero, amb un porter, Bono, que arribava amb rècord d’imbatibilitat (Dembéle li va deixar en 557 minuts), contra un club que té, diuen, un president modèlic (no com el Barça, que ni en té), amb el millor, diuen, director esportiu, amb un entrenador que ja el voldrien tots, amb una plantilla tremenda, va el Barça, el Barça dels retalls, dels avis i els joves, va protagonitzar un recital de futbol i li va marcar 0-2 (¡mira, l’eliminatòria de Copa, empatada), un pal, un domini absolut i amb Ter Stegen d’espectador ¡¡¡ni una sola parada miraculosa!!!! a l’elogiat i temible Sevilla.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Vinga, vinga, que surtin tots els que dubtaven, els que deien que no hi havia projecte. Aquests que parlaven de centrals arruïnats. Doncs mirin, aquí tenim els quatre (Piqué, Lenglet, Mingueza i Araújo) lluint el zero a la seva porteria. I aquí tenim Messi com el déu que tot ho il·lumina i convida a la festa. I és igual, és igual, que se segueixin lesionant (ahir van caure Piqué, Pedri, ¡¡¡¡Déu, salva a Pedri!!! i de nou Araújo). Però si en cauen uns, surt el Pogba de La Masia, Ilaix, i s’apropia del camp, de la pilota, li fa una assistència de gol a Leo (¡¡¡bé, se’l va fabricar Messi, com sempre!!!) i gairebé acaba demanant-li la samarreta a ‘D10S’.

Aquests xavals, tal com han jugat avui, potser no necessiten ni president.