Revés polític europeu a les vacunes

La falta de dosis impedeix frenar l’expansió de la pandèmia. Amb una sanitat retallada, els Vint-i-set mantenen o amplien els confinaments i restriccions, que empobreixen milions de famílies i agreugen les desigualtats socials. Aquestes restriccions prologuen la pitjor recessió des del final de la Segona Guerra Mundial i allunyen la recuperació. El Fons Monetari Internacional (FMI) advertia del risc d’inestabilitat social i política en el seu informe Repercussions socials de les pandèmies del 29 de gener. La violència en les manifestacions que s’han produït en els últims mesos a Holanda, França i Espanya sembla confirmar aquest pronòstic.

El pla per produir més dosis a la UE tardarà mesos a donar algun resultat, mentre que el control de l’exportació de vacunes no ha impedit que les companyies continuïn incomplint els contractes. AstraZeneca subministra el 40% del contractat en el primer trimestre i podria deixar sense entregar el 50% de les dosis en el segon trimestre. Les dades facilitades per Comissió Europea en la cimera indiquen que la UE només té confirmada l’entrega de 100 milions de dosis de les vacunes autoritzades en el primer trimestre i 200 milions en el segon, cosa que dona per vacunar el 40% dels 365 milions d’europeus adults. El Regne Unit no s’ha vist afectat per incompliments, perquè els seus contractes amb els laboratoris són més estrictes, segons els documents publicats.

Un error estratègic

L’error estratègic de la Comissió Europea de no comprar inicialment prou dosis està deteriorant el suport ciutadà als seus governs. A Alemanya, l’aprovació de la gestió governamental ha baixat del 76% d’abril del 2020 al 56% de febrer del 2021, segons el sondeig del centre francès OpinionWay. A Itàlia, el nivell d’aprovació ha caigut al 52% i a França és en el 37%. El Govern polonès, per la seva banda, culpa la Comissió Europea de la nova onada de contagis per la falta de vacunes.

Hongria ha comprat massivament dosis de les vacunes russa (Sputnik V) i xinesa (Sinopharm), tot i que no estiguin autoritzades per l’Agència Europea del Medicament. Croàcia i Eslovàquia també negocien ja amb Rússia i el Govern txec estudia seguir el seu exemple davant el ràpid creixement dels contagis.

Mentre la UE està paralitzada per la falta de dosis per als seus ciutadans, Rússia i la Xina han emprès una efectiva diplomàcia de les vacunes als Balcans, l’Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica que tindrà conseqüències negatives per a la influència política de la UE a llarg termini. Sèrbia, gràcies a les vacunes de la Xina i Rússia, ja té el 7,3% de la població totalment vacunada i el 12,9% ha rebut almenys una dosi, uns percentatges tres vegades superiors als d’Espanya, Alemanya, Itàlia i França. Fins i tot Israel practica una diplomàcia de les vacunes amb països amics (Hongria, República Txeca i Xipre, entre els europeus).

Problemes de coordinació

Malgrat ser un any de pandèmia, la coordinació dels Vint-i-set continua sent problemàtica. Van necessitar més d’un mes per aprovar el 2 de febrer unes recomanacions comunes sobre les restriccions als viatgers procedents de països amb variants més contagioses (Regne Unit, Sud-àfrica, Brasil), cosa que va donar temps a aquestes variants a arrelar a la UE.

Notícies relacionades

La UE avança en la creació d’un ‘certificat de vacunació’

¿Per què es protegeix els fumadors?

La Comissió Europea acaba d’amonestar Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Hongria per adoptar restriccions frontereres excessives cap a altres països de la UE que obstaculitzen la lliure circulació de mercaderies i el funcionament de les cadenes de producció. El passaport o certificat de vacunació, indispensable per als països on el turisme és clau, avança a pas de tortuga. La Comissió Europea té tres mesos per preparar un projecte tècnic per donar temps als Vint-i-set a posar-se d’acord sobre l’abast d’aquest passaport.

Fins i tot la ratificació nacional del mecanisme de finançament del fons europeu de recuperació de 750.000 milions va lent. Només França, Portugal, Croàcia, Xipre, Eslovènia, Bulgària i Malta l’han completat, mentre que molts dels 20 restants ni tan sols han iniciat el tràmit parlamentari.