El futur d’En Comú Podem
El camí dels comuns
En Comú Podem insisteix en un Govern amb el PSC i ERC. Una cosa que, sens dubte, sap que és impossible. No només perquè els republicans van ser taxatius en campanya. També ho va ser el candidat Salvador Illa, que demana una investidura que no faculta la llei (de presidència), aquesta mateixa llei a la qual tanta afecció mostren per quan d’altres menesters es tracta. Illa, per cert, va ser clar a EL PERIÓDICO: «En el meu govern no hi haurà independentistes».
Després hi ha un precedent que no és menor, ara res. Ada Colau va acceptar al seu dia el cordó sanitari imposat per Jaume Collboni a l’Ajuntament de Barcelona, amb l’agreujant que aquest veto requeria el recolzament explícit de la dreta extrema. L’acord a tres es va consumar sense més ni més. Tot per impedir la presència dels republicans, guanyadors de les eleccions a la capital catalana. També a la Diputació de Barcelona el PSC va guanyar el capítol, allà amb Junts, aquests als quals Jéssica Albiach sembla voler com més lluny, millor. És clar que algun dels dirigents de Junts se li posa fàcil amb els seus estirabots inadmissibles, aclamant que se la increpi i insulti.
Albiach va treure pit per haver mantingut in extremis els vuit diputats la nit electoral. Malgrat aconseguir el pitjor resultat històric amb una caiguda sostinguda que sembla no voler veure. Allà hi ha les dades. 2012, 10% dels vots. 2015, 9% dels vots. 2017, 8% dels vots. 2021, 6,8% dels vots. La regressió és més que evident. En cas de continuar així, el que està en perill en la pròxima convocatòria electoral és el grup parlamentari.
