Pros i contres

1
Es llegeix en minuts
Els purs

Segueixo, estupefacte, determinades respostes a les xarxes arran de l’atac que va patir la redacció d’EL PERIODICO. I potser són més greus, més feridores, més il·lustratives del moment que vivim, les reaccions d’uns quants –que justifiquen l’agressió– que no pas el fet que es trenquessin vidres i que es fessin pintades a la façana. Hi percebo molt d’odi, molta rancúnia, una mena d’exaltació de la violència necessària i justa per castigar un mitjà que ha dit coses que no agradaven els que ara atien aquest foc. Fins i tot he llegit –de part de persones amb un bagatge intel·lectual potent– comparacions més o menys subtils (poc subtils, de fet) entre el meu diari i rotatius que van ajudar a enlairar la serp de la ignomínia. 

Parlo del que sé. Aquí sempre he dit el que he volgut, mai no he callat res i sempre, sempre, s’ha respectat una opinió que, segur, no ha agradat a tothom. És un diari plural, amb virtuts i defectes, per descomptat, amb una determinada visió de la realitat impura, perquè la realitat és així. Imperfecta. No digueu, inconscients, que ja li tocava el rebre, com uns justiciers salvadors, purs en la purificació del foc que crema la convivència.