Apunt

Comença el joc de pactes

Cap actor polític té clar com passar del moment propagandístic a travar un acord real

1
Es llegeix en minuts

Una vegada coneguts els resultats electorals la nit del 14 de febrer, comença el joc de pactes. És conegut al manual del bon negociador que durant els primers dies toca marcar una posició de màxims. I sí. Això suposa bàsicament allargar la campanya uns dies més. Es tracta de posar a sobre de la taula propostes de base partidista, sabent que molt probablement la solució final pot no trobar-se en cap.

ERC parla de la necessitat d’una aliança amb JxCat, la CUP i els comuns, una mena de repetició de l’acord dels pressupostos. Els comuns, per la seva banda, aposten per la reedició d’un tripartit, amb ERC i el PSC, com aquell que va protagonitzar la vida institucional en la primera dècada del mil·lenni. JxCat, sense capacitat d’aliances alternatives, s’aferra a la repetició de la lògica de la legislatura passada (amb ERC i la CUP). I el PSC segueix insistint que un Govern com l’estatal (amb els comuns) és la millor opció, però sense concretar d’on trauria els recolzaments de la investidura. Al cap i a la fi, cada força política proposa una aliança en la qual es considera central.

Notícies relacionades

Hi ha consens generalitzat que Pere Aragonès és el diputat que està en millor disposició de ser president. Els 33 escons d’ERC li valdrien per disputar la presidència perquè és l’única de les formacions grans que en aquests moments té capacitat de construir aliances (ni el PSC ni JxCat poden). Ara bé, potser ni ell mateix sap encara amb qui formarà Executiu, com es transitaran els acords parlamentaris i per a què servirà la legislatura.

A hores d’ara m’atreviria a dir que cap actor polític té clar com passar del moment propagandístic a travar un acord real del qual es desprengui el 12 de març la presidència del Parlament i el 26 la del Govern (evidentment totes dues vinculades). L’escenari és complex i completament nou. Però en política, les oportunitats també es creen i construeixen. En aquest sentit, aquells que sàpiguen jugar millor i a temps, tenen molts números d’acabar dibuixant el marc futur.