Escollir vida

Produeix vertigen sortir a l’abisme mental dels agressors, però l’horror no ens pot distanciar dels seus actes. Aquest seria el seu triomf. No, ells no ens poden representar. Successos com l’ocorregut dimecres passat a prop del Gimnàs Social de Sant Pau, al Raval de Barcelona, també parlen de nosaltres. De la nostra tolerància amb el discurs de l’odi i de la indiferència amb què tractem les persones sense llar. A Barcelona, 1.200 persones dormen al carrer. La seva esperança de vida s’escurça de manera sobtada. El carrer mata. Mata el fred i mata l’odi. La Fundació Arrels assenyala que el problema del sensellarisme es pot solucionar. Es necessiten més recursos i, sobretot, la voluntat de destinar-los a oferir un sostre a qui no el té. Podem escollir qui ens representa.