Bambolines del llenguatge
La paraulota màgica
L’origen i l’ús d’una paraulota comporten un pòsit cultural i històric que banyen la intenció de l’interlocutor que les fa servir
Si Buda té raó i realment ‘som el que pensem’, i si, tal com els corrents d’estudi actuals en lingüística semblen indicar, pensem segons parlem... L’idioma que parlem, i les paraules que utilitzem per expressar-nos, poden arribar a influir en com pensem, i per tant en qui som. Al nou documental de Netflix ‘La historia de las palabrotas’, Nicolas Cage ens convida a pensar una mica en això i suggereix que, per a molts acadèmics en l’àmbit de les llengües, la categoria de paraules que més fàcilment pot il·lustrar aquesta influència lingüística en el pensament és la de les paraulotes.
L’origen i l’ús d’una paraulota comporten un pòsit cultural i històric que banyen la intenció de l’interlocutor que les fa servir, sigui conscient d’aquest enriquiment o no. Aquest fons d’armari de significat pot arribar a canviar el sentit de les paraules a mig vol, del parlant al receptor que intenta esbrinar el contingut del missatge. Perquè la paraulota és personal, és emoció feta so. I, com qualsevol emoció, canvia el meu estat mental, tenint un impacte directe en com visc una situació. Si alguna cosa va malament, i crido «¡merda!», estudis suggereixen que em sentiré millor i més capaç a l’hora de lidiar amb l’origen de la meva frustració: maleir pot ajudar-me a superar el bloqueig més ràpid i millorar les meves probabilitats d’èxit.
Les paraulotes són catalitzadores de les passions humanes: ens hi desboquem. Empaquetem la força vital d’una emoció en una paraula que sabem disruptiva i ens hi abandonem completament. Les paraulotes també són banderes del seu temps. Representen el present que les encunya, i poden crear divisions o construir ponts entre generacions. Poc o gens té a veure la meva realitat amb la de la meva àvia, la meva joventut amb la seva, les pors que em fan perdre la son ara amb les que van marcar la seva vida en el seu moment. Hi ha tantes interpretacions de la realitat com persones al planeta Terra, i algunes són tan diferents que de vegades no s’entenen, però tots podem entendre un ‘collons’ ben posat.
