Assalt a la democràcia al Sud-est Asiàtic

Cop militar a Birmània: tres quarts del mateix

L’Exèrcit birmà mai ha assumit la deriva democratitzadora que es va veure obligat a acceptar després de 25 anys de dictadura i tem veure’s marginat per actors polítics i econòmics de nova fornada

3
Es llegeix en minuts

No pot dir-se que sigui una veritable sorpresa la declaració militar de l’estat d’emergència a Birmània per un any i la detenció d’Aung San Suu Kyi, governant de facto i lideressa de la majoritària Lliga Nacional per a la Democràcia (LND), del president Win Myint i de diversos ministres. El motí decidit pel general Min Aung Hlaing, cap del Tatmadaw, les forces armades birmanes, coincideix amb el dia en què havia d’haver-se constituït el Parlament sortit de les eleccions del 8 de novembre passat, en les quals l’LND va obtenir el 83% dels vots, un suport encara més gran que l’aconseguit cinc anys abans i, en paral·lel, es va registrar un daltabaix total del Partit de la Unió, la Solidaritat i el Desenvolupament (USDP), promogut directament pels uniformats després del final de la dictadura el 2011.

Després d’una amarga convivència política en la passada legislatura, els caps militars van entendre que el seu poder estava minvant, malgrat mantenir una de les dues vicepresidències, els tres ministeris relacionats amb la seguretat, el 25% dels escons parlamentaris i un notable poder econòmic. Així, des del mateix dia de les eleccions, denunciaven els resultats i els rumors d’un possible cop de timó cobraven força. El que ara ha ocorregut, amb un cap militar a punt de jubilar-se i reticent a abandonar l’escena política, ha sigut tan sols la resposta d’un estament ansiós per tornar a prendre tot el poder a les seves mans davant el fracàs de la seva acció política. Igualment els inquietava que Suu Kyi –malgrat el desprestigi internacional acumulat per la seva passivitat durant la crisi de la minoria musulmana rohingya– s’hagi vist reforçada en l’escena política nacional, augmentant el seu suport popular fins i tot entre minories no budistes, cosa que, en definitiva, feia més difícil poder controlar-la.

Notícies relacionades

Les reaccions també estan sent les previsibles, amb una crida de la mateixa Suu Kyi a la mobilització ciutadana i una generalitzada condemna internacional –cosa que no significa voluntat política per intervenir de manera directa, a l’espera de veure com reacciona Biden en la seva primera prova a l’exterior, però també una Xina que ha anat acumulant influència en aquests últims temps–. Ideològicament, tant l’LND com l’USDP comparteixen el mateix to conservador de les seves propostes, alimentant un nacionalisme budista cada vegada més extrem. Però en el terreny de les capacitats són els militars els qui compten amb més mitjans per imposar el seu dictat, comptant que el Tatmadaw mai ha assumit la deriva democratitzadora, que es va veure obligat a acceptar després de 25 anys de dictadura. Ara, sense haver perdut gran part dels seus privilegis de classe, el cop sembla indicar que ha esgotat la seva paciència amb el joc polític i que tem veure’s marginat per actors polítics i econòmics de nova fornada.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Mentrestant, el país continua empantanegat en un complex conflicte violent, amb desenes de milícies armades de perfil ètnic contra les quals la resposta estrictament militarista s’ha demostrat impotent. El cas més sonat és el que pateix l’estat de Rakhine, on es registra simultàniament un enfrontament violent entre el Tatmadaw i la guerrilla coneguda com a Exèrcit d’Arakan (creat el 2009), esquitxat de contínues i greus violacions dels drets humans per part dels dos bàndols, i el càstig als aproximadament 600.000 rohingyes que continuen malvivint en aquest territori de majoria budista del qual ja n’han aconseguit fugir 700.000 més.

Temes:

Birmània