Pros i contres

Alternativa íntima

1
Es llegeix en minuts
Figura de la verge de la Candelera que es troba a la basílica de Tenerife que porta el nom de la popular marededéu.

Figura de la verge de la Candelera que es troba a la basílica de Tenerife que porta el nom de la popular marededéu. / FUNDACIÓN CANARIA

La Candelera és una festa que, més enllà d’alguna evocació religiosa, pocs celebren. Han passat 40 dies des de Nadal, que és el temps que havien d’esperar les mares jueves per purificar el seu cos després d’haver donat a llum, amb un ritual d’espelmes (o candeles) enceses. És el moment en què Jesús es presenta al Temple. I també és una cerimònia romana, relacionada amb la llum que els morts necessiten per trobar el seu camí. La Candelera és (o era) popular no per totes aquestes històries sagrades, sinó per altres motius. S’acabava el cicle de Nadal i es podia desmuntar el pessebre i, com que aquest 2 de febrer està just enmig de l’hivern, es podia preveure, en funció de la meteorologia del dia, si el fred continuava viu o si se n’anava definitivament: el moment en què els ossos decidien (o no) acabar amb la hibernació; el moment en què la marmota (els sonarà més, per la pel·lícula) sortia (o no) del cau.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ara que és impossible celebrar res en comunitat, la Candelera se’ns ofereix com una alternativa íntima i com una metàfora dels dies que vivim. Podem convertir la molsa en compostatge i guardar les figures en una caixa metàl·lica de galetes.