Ho fem pitjor que d’altres

No cal ser expert en sanitat per saber que les coses van malament, i no és consol pensar que a altres països també passa el mateix perquè hi ha llocs on no és així.

Al principi els polítics s’excusaven perquè estàvem davant una situació nova que ningú esperava i que exigia improvisar. Però l’argument ja no val per més que continuïn apareixent mutacions del virus, perquè mutar és el que els virus han fet sempre. Tenim a l’esquena un any tràgic d’experiència i ja no volem continuar improvisant, exigim planificació i informació clara per part dels nostres governants. És indecent que a hores d’ara alguns encara pretenguin fer politiqueig barat sobre tants taüts.

Volem un Govern que governi i que no es tregui responsabilitats traspassant-les als de dalt, a Europa, perquè les vacunes no arriben a temps, i als de baix, a unes comunitats autònomes que després es queixen de no rebre competències en prou grau per combatre la pandèmia amb eficàcia, com en aeroports o per a confinaments domiciliaris que toquen drets fonamentals. A falta d’una, tenim 17 reglamentacions en una inimitable cerimònia de confusió, es troba a faltar un timoner que marqui el rumb, que ens expliqui periòdicament amb senzillesa el que passa sense deixar anar inacabables monòlegs sobre com n’està de content d’haver-se conegut i afegir simplicitats com que hem dominat el virus. El seu fins a ara ministre de Sanitat és filòsof, i tot i que el seu mèrit per ser ministre no fos aquest sinó la seva pertinença al partit de Govern, se suposa que com a filòsof hauria de cuidar més una ètica que sembla desdenyar al dimitir de les seves funcions quan més morts hi ha per participar en una elecció autonòmica on la seva mera candidatura, que pot ser bona en el personal, sembra dubtes entre la data de celebració i els interessos electorals del seu partit. Aquest Govern no ha cuidat mai les formes. Aquests dubtes són inevitables al marge que siguin o no reals, i potser també són convenients per als seus rivals del camp independentista, que s’han convertit en avantatjats deixebles de Donald Trump i critiquen els resultats electorals abans de conèixer-los.

¿Estem bojos?

De manera que ara no es pot anar a un restaurant, al teatre o a un concert però sí a un míting electoral a Catalunya, on per a més sarcasme s’estableix una franja horària perquè votin els infectats de coronavirus, obligant els de les meses electorals a vestir-se de quiròfan. ¿Estem bojos? ¿Gent aïllada als seus dormitoris però que pot sortir a votar? ¿No poden fer-ho per correu? La sensació és que els partits anteposen els seus interessos als del país al qual se suposa que serveixen, amb el mateix egoisme insolidari que els jerarques pocavergonyes que es vacunen saltant-se l’ordre establert.

Hi ha països que manegen la pandèmia molt millor com Austràlia, Nova Zelanda, Ghana (sí, ha llegit bé), o Israel, que vacuna la seva població a una velocitat envejable perquè quan van arribar les vacunes ja tenien els locals, les xeringues i els infermers preparats, o sigui, tenien una planificació; vacunen sense parar des de les 7.00 fins a les 23.00 hores; i, finalment, no els tremola el pols davant mesures fortes com és el tancament total dels aeroports amb molt poques excepcions per entrar o sortir del país. Saben que les mitges tintes no funcionen.

Treball social

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Aquí hi continua havent ‘botellons’ i festes clandestines que es converteixen en focus de difusió del virus i que la policia dissol amb contemplacions. Caldria multar fort no només els organitzadors sinó també els assistents per insolidaris, i perquè la seva inconsciència ens surt molt cara, i després obligar-los a un parell de setmanes de treball social a hospitals, cementiris i tanatoris perquè vegin el que causen amb les seves gresques.

Diumenge passat es van celebrar eleccions a Portugal en el moment pitjor de la pandèmia. El resultat ha sigut molta abstenció i un avenç fort de la ultradreta, especialment cridaner en feus comunistes històrics com Alentejo. No és que el país s’hagi omplert de sobte de feixistes, és que cada vegada hi ha més gent indignada amb els seus governants. Que en prenguin nota els nostres.