Els mitjans i la por

Els éssers humans, fràgils i arrogants, vivim amb por, o millor dit que la por viu permanentment en nosaltres. Tots temem alguna cosa. La por és la raó principal que ens tenalla i impedeix que prenguem moltes decisions. Des que la humanitat està organitzada segons el sistema social que coneixem, el poder ha utilitzat la por com a eina per controlar i dominar les masses.

El coronel Pedro Baños, al seu últim llibre ‘El dominio mental’, escriu que la por generalitzada impulsa la ciutadania a acceptar mesures que de cap altra manera mai consentiria. Si s’aconsegueix que tinguem por, més fàcil serà obtenir l’obediència social. Ara, més que mai, hi vivim sotmesos. La realitat ens l’imposa i els mitjans de comunicació l’augmenten mitjançant la informació reiterada o fins i tot manipulada, que segons Baños, respon al que es diu «un projecte de reprogramació social».

Portem un any en què no es parla de cap altra cosa que la Covid i les seves conseqüències. Si bé informar és l’objectiu d’un mitjà de comunicació, en alguns, especialment a la televisió, s’ha anat pervertint aquesta funció i s’ha imposat un estil de comunicació alarmista i aterridor que genera nerviosisme i menyscaba l’ànim de tothom. La forma en què es donen les dades sobre les ucis, les morts i l’aparició de soques cada vegada més contagioses ens angoixa i ens paralitza.

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

És preocupant veure com en alguns mitjans, sabedors de que bé que manegen les nostres emocions, la informació se serveix tergiversada o excessivament ideologitzada. La premsa té un poder fabulós i la capacitat de modelar criteris i idees és irrebatible. Arran de tot el que està passant, la idea que els que discuteixen qualsevol de les diligències que imposa el «papa Estat» a través d’alguns mitjans, se’ls qualifica de negacionistes. Avui, dubtar o discrepar de les advertències oficials suposa una falta greu que socialment condemnem amb virulència als mitjans o les xarxes socials.

Tots sabem que deslliurar-se de la por és impossible. I molts ho tenen clar. Ho va dir Roosevelt: «De res s’ha de tenir tanta por com de la por».