Canvis al PSC

L’‘efecte Iceta’

Al capdavant del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, hauria d’enfortir les perspectives de negociació en el conflicte polític català

1
Es llegeix en minuts
L’‘efecte Iceta’

Miquel Iceta mai va voler ser conseller ni ministre; finalment, les presses per capitalitzar en les eleccions catalanes el crèdit acumulat per Salvador Illa durant el seu any al capdavant del Ministeri de Sanitat l’han empès al Ministeri de Política Territorial i Funció Pública. Des del Consell de Ministres esperarà a veure fins on arriba l’‘efecte Illa’ i com el resultat del nou candidat condiciona la successió a la primera secretaria del PSC, un procés determinant per saber quin PSC hi haurà en el futur imminent.

Notícies relacionades

La presència d’Iceta en el Govern de PSOE-Unides Podem hauria d’enfortir les perspectives de negociació en el conflicte polític català. La ministra sortint, Carolina Darias, va tenir escassa influència en el pobre balanç de la taula negociadora, controlada per la vicepresidenta Carmen Calvo. Seria absurd que el ministre entrant no gaudís de més protagonisme que la seva predecessora en el diàleg amb els partits independentistes. Coneix millor que ningú a Madrid les causes de la crisi catalana i la lògica dels interlocutors sobiranistes. Sap de les seves presses i les seves pors, dels seus posats i de les seves raons, de les seves prioritats reals i dels seus eslògans mobilitzadors.

Aquesta experiència podria no servir-li de res si Pedro Sánchez no se sobreposa a la pressió a què el sotmetrà ERC pels seus vots al Congrés. Iceta va ser durant anys un interlocutor permanent d’Oriol Junqueras fins que tot es va torçar amb l’explosió emocional propiciada pel fracàs del procés i l’empresonament dels seus líders. El primer secretari del PSC mai ha accedit a visitar els condemnats, cosa que ha irritat molt els republicans. L’insòlit veto parlamentari del qual va ser objecte per part d’ERC per impedir-li ser president del Senat va explicitar la ruptura Iceta-Junqueras. De poc li ha servit ser el primer socialista a promoure l’indult o defensar el diàleg i la reconciliació. La nova etapa servirà per conèixer la profunditat de les ferides.