Cúpules militars i polítiques

Tràfic institucional de vacunes

Mentre moren diàriament centenars de civils, una elit es dedica a traficar amb la vacuna

1
Es llegeix en minuts
Tràfic institucional de vacunes

N’hi ha hagut prou amb un mes escàs de vacunació perquè hàgim descobert que algun alcalde i pròxims (a Catalunya), més d’un conseller (Múrcia i Ceuta), alguns alts càrrecs (València), un centenar d’alts funcionaris (Andalusia) i tota la cúpula militar han decidit alegrement autovacunar-se. De tots, el cas més sagnant ha sigut el del Jemad, el general Miguel Ángel Vilarroya, que al principi de la pandèmia corria a sortir a les rodes de premsa atapeït de medalles per advertir-nos en llenguatge masclecastrense que «en temps de guerra, tots els dies són dilluns», convençut que al virus se’l derrotava amb testosterona. Doncs resulta que en una d’aquestes èpiques batalles, el general ha sigut tocat per un míssil, concretament el míssil de la seva pròpia cobdícia i desvergonyiment que l’ha portat, només per ser qui és, a vacunar-se abans que els avis o malalts crònics que ho necessiten imperiosament.

Enxampat in fraganti, el brau militar ha al·legat que obeïa «el protocol» i en lloc de tancar el cas amb la seva estèril dimissió ha deixat en l’aire algunes preguntes inquietants: ¿de quin protocol parla i per què ningú ho ha fet públic fins ara? ¿Qui i per què li va facilitar les vacunes? ¿Per què no ha dimitit la resta de la cúpula militar? El Rei, com a cap de l’Exèrcit, ¿també l’ha rebut? ¿Per què no hi ha un registre transparent de tots els col·lectius que es vacunen? El que posa en evidència l’humiliant cas del Jemad és que, efectivament, tal com ens temíem, una elit desvergonyida ha traficat impunement a Espanya amb la vacuna només per a benefici propi i des de les institucions, una cosa que a part de ser execrable des del punt de vista ètic hauria de ser directament un delicte. I per molt que el PP digui ara, per tapar les vergonyes d’aquestes elits, que són partidaris de vacunar els alts caps del país, l’únic cert és que, mentre moren centenars de civils innocents cada dia, algunes cúpules militars i polítiques, aprofitant-se d’un buit legal, han corregut a salvar les seves pròpies vides.