Pros i contres

1
Es llegeix en minuts
Lliçó

Un tall ràpid i probablement dolorós. Fernando Grande-Marlaska, ministre d’Interior, va destituir de manera fulminant el tinent general de la Guàrdia Civil que actua d’enllaç amb el Comandament d’Operacions militar, mentre que el Cap d’Estat Major de la Defensa va dimitir. Tots dos caiguts per haver-se vacunat contra la Covid. No són els únics que han burlat el protocol d’aplicació i s’han colat a la llista. Campi qui pugui. O les rates són les primeres a abandonar el barco. En alguns casos, ha dominat la picaresca. En altres, com els dos esmentats, una concepció immenjable dels privilegis del poder.

La notícia de la baixa dels dos personatges mostra dues cares. D’una banda, la constància que, encara avui, en certs estaments militars perdura una concepció aïllada i inviolable del cos, com si poguessin actuar al marge de la resta de la societat. Abstracció, privilegis i poder militar, mala combinació. Però l’altra cara és la contundència amb què s’ha actuat. Margarita Robles a remolc de Grande-Marlaska, cert, però ha acceptat la dimissió. El cas és una mica més que una anècdota, és una lliçó de democràcia.