Wellness i Lebowitz

La primera reacció que tens davant la incessant loquacitat de Fran Lebowitz és abominar-la, perquè se’t presenta amb un insuportable aire de displicència. Sembla que és l’única persona de Nova York que fa les coses que toquen i quan toquen. A poc a poc, no obstant, al llarg d’aquest documental esplèndid (Pretend it’s a city, Netflix), la conversa dilatada amb un Martin Scorsese que no para de riure a causa de l’eloqüència de l’escriptora, es torna amena, en un extrem interessant, de tal manera que es converteix en un espectacle inesperat sobre una forma de vida que es resumeix en una de les asseveracions que Lebowitz deixa anar sobre el wellness. Ve a dir que tota aquesta gent que viu tan preocupada pel benestar expressa un afany de cobdícia. No es tracta només de tenir salut, sinó d’assolir un estadi espiritual superior, com si la vida no fos res més que superar els reptes quotidians. No pujar muntanyes, sinó conformar-se amb anar a la tintoreria i que et trobin l’americana de ratlla diplomàtica que els vas deixar. 

L’aparent pedanteria es torna fragilitat i comèdia, molta comèdia. No és gens dolenta, la diversió, per a aquests dies tan estranys i desagradables.