Piqué es queda (a Andorra)

Fins que va aparèixer Gerard Piqué, un d’aquells personatges que pixa colònia i ho fa tot perfecte (tot i que hagi hagut de canviar ja la Copa Davis i sumi quatre entrenadors en tres anys amb l’Andorra), no parava de donar voltes a la final de la Supercopa.

Pensava que, en efecte, quan un passa gana, aquest trofeuet et fa treure la trompeta, la gavarra, estar fins a les dotze de la nit a La Cartuja celebrant-ho i, a l’arribar a Bilbao, no només abraçar-te als teus, fer una festa virtual, sinó anar a entrenar a Lezama, mentre el perdedor, el Barça, es llepa les ferides...¡amb dos dies de festa!

Qui va demanar temps

Ho sento per Ronald Koeman (o no), però Marcelino García Toral s’ha carregat, de cop, en menys de 15 dies, allò que fa falta temps per canviar un equip, fer la revolució, passar de perdre a guanyar, de ser una mitjania a campió. I amb menys pressupost i sense estrelles. Bé, sense Leo Messi, que tant li era a Marcelino. És clar que mentre Marcelino deia que els seus jugadors «estan com canons, es menjaran el món», ‘Tintín’ resava per poder comptar amb Messi, tot i que fos lesionat o coix. Com així va ser.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Mentre Piqué donava un cop de mà a Quique Setién contractant Eder Sarabia per a la seva Andorra i demostrant que els xulets sempre acaben ajuntant-se, l’Athletic i el trompetista Villalibre passaven per sobre del Madrid i el Barça i es burlaven, fins i tot, del millor jugador del món, expulsat, per primera vegada, en anys. I és que, amics, aquests grans han deixat de fer por. Ja ningú no els respecta. Ja tothom s’atreveix amb el Madrid i el Barça. I fins i tot els nens són capaços de menystenir l’individu del pòster que tenen a la seva habitació.

Com Gil i Gil

Però, insisteixo, tot i que dones moltes voltes a aquest nou (o vell) ridícul del Barça (i de les seves estrelles, malgrat que l’equip que va acabar a La Cartuja hagués perdut a l’estadi Johan Cruyff contra qualsevol Segona), el que em flipa de veritat, el que em sembla lamentable és que Piqué, el president blaugrana del futur, es comporti com si fos un Jesús Gil i Gil qualsevol o un capritxós Peter Lim. Nacho Castro, que no tinc el plaer de conèixer però em sembla un senyor, ¡un senyor!, ho estava fent de meravella a Andorra. I el fan fora. I, com en el Twitter de Neymar, Piqué ‘es queda’. Coses dels amos. Dels amos.