Llegenda de la ràdio

Empatxats

Iñaki Gabilondo ha decidit abandonar la seva anàlisi diària de l’actualitat política perquè està fart i fastiguejat; i no és l’únic.

1
Es llegeix en minuts
El periodista Iñaki Gabilondo.

El periodista Iñaki Gabilondo. / EFE / NACHO GALLEGO

És possible que li hagin pesat els seus 78 anys, ha fet tantes coses que ja no li caben medalles a la pitrera, no descarto que vulgui dedicar més temps a la lectura o la música clàssica, però la paraula que ha escollit per anunciar que s’allunya de la claveguera ha sigut empatx. I no sembla una elecció agitada. Podríem quedar-nos en la primera definició del diccionari, «indisposició causada per menjar en excés», però millor la segona: «Cansament o avorriment causats per algun excés». No té a veure forçosament amb el menjar, tot i que sí amb l’estómac. Iñaki Gabilondo ha decidit abandonar la seva anàlisi diària de l’actualitat política perquè està fart i fastiguejat; i no és l’únic.

Resulta impossible no sentir cansament i avorriment davant la corba de la polarització que fa temps s’ha ensenyorit del tauler polític fins a contaminar-ho pràcticament tot. Insults, desqualificacions, baralles caïnites, eslògans barats, ocurrències, fotos ridícules a Twitter... i com més s’atien, més mediocres semblen. I més ineficaços, que és el pitjor.

Notícies relacionades

Consti que això no és una esmena a la política, que continua sent imprescindible i a la qual moltes persones s’acosten amb capacitats i vocació de servei. No, és simplement la constatació que alguns ja no aguantem més aquest espectacle. Partits convertits en màquines de discòrdia i propaganda; governs que practiquen l’escaqueig abans que assumir responsabilitats; líders addictes a les enquestes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

No hi ha debats, només argumentaris i bronques; una rere l’altra. Pot ser per la pandèmia, la vacuna, la neu, el rebut de la llum, la data de les eleccions, una ‘rave’... és igual, val tot. Però els grans reptes continuen aparcats a la cuneta; perquè la desigualtat, la pobresa extrema, la transformació del sistema productiu, l’educació, l’agenda digital, el canvi climàtic o el model territorial apareixen en els discursos d’uns i d’altres, però gairebé mai troben punts comuns. Curtcircuit i empatx. Qualsevol metge assenyat ens receptaria una temporada de dejuni. O la dieta de l’Iñaki.