Ajornada la cita amb les urnes
Optimistes i pessimistes electorals
ERC i JxCat suposen que més temps pot traduir-se en millors resultats, potser perquè pretenen redimir-se i començar a fer les coses bé en el Govern
El Govern català ha posposat les eleccions programades per al mes que ve. Seran aquests els comicis més esperats de la història, ja que van ser anunciats fa gairebé un any pel president Torra en un moment de mosqueig després d’una topada –una més– amb els seus socis d’ERC.
Existien, s’ha de reconèixer, arguments tant a favor d’ajornar com de mantenir la data del 14 de febrer. Érem en taules, per dir-ho com en els escacs. Per tant, la decisió va quedar del tot en mans del Govern i de les forces parlamentàries.
La meva opinió no coincideix amb l’acordat. S’havia d’obrir les urnes. Era possible si l’Executiu català hagués tingut la determinació i la previsió que corresponia. Tant l’OMS com els experts i els diferents països que han celebrat o celebraran eleccions han posat sobre la taula una llarga llista de mesures per facilitar les votacions. Ajornar suposa, a més, minvar el significat fonamental, crucial, que el sufragi té en democràcia.
Càlculs i interessos
Els nostres polítics han fet els seus càlculs i han calibrat els seus interessos. Els tres principals candidats a la victòria –ERC, JxCat i PSC– han pres, no obstant, postures diferents. Els dos primers a favor d’ajornar. El PSC, de votar ja (o al més aviat possible).
Salvador Illa havia donat la campanada al canviar en presidenciable i les enquestes el van llançar fins al gran grup. El PSC, adoptant una posició a mig camí entre la desconfiança i el pessimisme, va arribar a la conclusió que havia d’aprofitar el dolç moment, l’oportunitat. Peix al cove, ocell en mà. ¿I si l’‘efecte Illa’ es fes malbé com el cava destapat?
Contràriament, l’estat d’ànim d’ERC i JxCat és l’oposat i pressenten que més temps pot traduir-se en millors resultats. Són optimistes, doncs. Potser perquè conclouen que, quan un ha tocat fons, només es pot anar cap amunt. ‘Tot anirà bé’. Potser perquè, malgrat tot, pretenen redimir-se i, d’una vegada, començar a fer les coses bé en el Govern. Portats pel bon ànim, obvien, esclar, que el que va malament és sempre susceptible d’empitjorar.
