La nota

Les línies vermelles es destenyeixen

El 72% dels catalans es mostren partidaris de l’indult als polítics presos pel procés

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp40387650 junqueras puigdemont190704155537

zentauroepp40387650 junqueras puigdemont190704155537 / FERRAN SENDRA

Fa massa anys –com a mínim des de la sentència del Constitucional del 2010– que la relació Catalunya-Espanya parteix la societat catalana i condiciona la política espanyola. I hem viscut fets, de diferent signe, que han alimentat molt la crispació. Des de maniobres al Constitucional –amb més càrrega política que jurídica– contra un Estatut votat per les Corts Espanyoles i aprovat en referèndum fins a una declaració d’independència (DUI) ignorant tota la legalitat. Fins i tot el mateix Estatut, que exigia una majoria molt qualificada per reformar-lo.

Després de 10 anys de xocs –entre els dos governs, però també a l’interior de Catalunya– i tres dels fets que van portar a una part significativa del govern català a la presó o a l’exili, l’optimisme és impossible. Però el realisme i l’escepticisme no ens poden portar a negar que lentament sorgeixen «brots verds». L’enquesta que aquest diari va publicar divendres i dissabte continua mostrant una societat dividida, però amb clars signes que una part rellevant de Catalunya vol mirar més al futur que al passat. Que sap que cal girar full, tant de les lleis de desconnexió i de la DUI del 2017 com de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Dades rellevants

Els greus errors de llavors no ens poden continuar encadenant a un pessimisme estèril i paralitzador. I una de les dades més rellevants de l’enquesta és que ni més ni menys que el 72% dels catalans creu que el Govern Sánchez hauria d’indultar els polítics condemnats que encara són a la presó. I en aquest 72% no estan només els electors d’ERC i JxCat, sinó una majoria sòlida (el 58,8%) dels que no voten l’independentisme. Fins al 33% dels electors del PP recolzen l’indult. 

I en el camp independentista s’han fet passos ferms per –sense abjurar de res– admetre que la independència no pot ser fruit de la unilateralitat i amb el recolzament de només el 48% de la societat. Així ho afirmen Oriol Junqueras i Marta Rovira en un recent llibre que fixa la posició d’ERC, que va guanyar a Catalunya les últimes eleccions celebrades, les municipals i les dues legislatives del 2019.

El territori del realisme

Però no escopir a la realitat no és només cosa d’ERC. La nova candidata de la CUP, Dolors Sabater, que va ser alcaldessa de Badalona (abans de ser desbancada pel PSC i abans de Garcia Albiol), que deu conèixer bé la complexitat política, deia diumenge passat en una entrevista a Julia Regué en aquest diari: «Crec que al que han renunciat (ERC i JxCat) és a una política de sinceritat amb la població i a buscar solucions efectives per seguir endavant... Cal escapar de propostes màgiques, ni la DUI immediata és possible ni la taula de diàleg està donant resultats».

Notícies relacionades

És clar, Sabater no diu que la taula de diàleg no ha avançat –almenys en part– perquè el president Torra va posar tots els obstacles possibles. Però després parla de les «línies vermelles» per als pactes –un dels pecats de la política catalana (i espanyola)– i afirma: «Les línies vermelles que es posen a priori després canvien». Benvinguda la CUP, o almenys Sabater, al territori del realisme.

 Arriba la campanya –si la pandèmia no ho impedeix– i la baralla i les desqualificacions seran inevitables. Però les línies vermelles tendeixen a destenyir-se una mica. El mateix Puigdemont va afirmar aquest dilluns a TV-3 que si l’independentisme té més del 50% dels vots, el procés s’haurà de reprendre. Volia criticar així ERC, però no va reconèixer que aquest 50% l’independentisme no l’ha aconseguit mai. I que malgrat això...