La nota

La insurrecció de Trump

El ridícul de l’assalt al Congrés i el triomf demòcrata a Geòrgia canvien l’horitzó americà

3
Es llegeix en minuts
La insurrecció de Trump

El senador Mitt Romney, candidat republicà a president el 2012, ha qualificat els fets de dimecres com «una insurrecció incitada pel president». En efecte, Trump, furiós pel fracàs de tots els seus intents per impedir la confirmació definitiva de Biden, va animar milers dels seus partidaris a dirigir-se al Capitoli i després va succeir el totalment il·legítim: l’ocupació temporal de la seu del Congrés i la interrupció forçosa de la confirmació del nou president. 

Biden va afirmar –mentre succeïen els fets– que la insurrecció rondava la sedició. I hi ha dades molt preocupants, com ara la sorprenent facilitat amb què els manifestants van poder entrar al Capitoli. També l’anterior carta de 10 antics secretaris de Defensa (tots els encara vius) en què s’alertava sobre la possible i il·legítima utilització de les forces armades per avortar la successió. Que el primer signant fos el mateix Dick Cheney, republicà inclinat a les tesis més conservadores, mostra el gran descrèdit de Trump, que durant dos mesos s’ha negat a admetre la seva derrota (per ampli marge) i ha insistit en la tesi del frau descomunal. 

Superat el trist i graciós episodi –que als espanyols ens recorda en alguna cosa l’estultícia de Tejero–, Biden va ser confirmat aquest dijous per amplia majoria i Trump ha quedat encara més desprestigiat. Els lideris republicans –el vicepresident Pence i el senador McConnell en primer lloc– l’han abandonat, alguns dels seus alts càrrecs han dimitit i tant Twitter com Facebook li han prohibit l’accés a les seves xarxes. ¡El president que presumia de governar amb tuits, expulsat del seu mitjà predilecte! 

El lògic (i desitjable) seria, per tant, que l’estrella de Trump s’anés apagant. Però el trumpisme és la principal expressió de l’actual populisme i el sondeig anual de Gallup l’acaba de consagrar, junt amb Michelle Obama, com els dos americans més populars de l’any. Ja se sap: «Hi ha raons que la raó no entén». 

A curt termini, el que més preocupa és que a Trump li queden encara dues setmanes i, tot i que aquest dijous va prometre «una transició tranquil·la», la seva paraula té ara zero credibilitat. Per això ja hi ha veus responsables –el senador Schumer, líder demòcrata del Senat, entre aquestes– que demanen la seva immediata destitució a l’empara de l’esmena 25 de la Constitució.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Els fets de dimecres confirmen que el populisme, cavalcant sobre líders tan desaprensius com carismàtics, és una greu amenaça a la democràcia en temps de crisi i ràpids canvis socials. I el ridícul fracàs de la insurrecció no acaba de tranquil·litzar, ja que és degut, en part, al despropòsit d’una reacció personal d’ira davant unes institucions democràtiques amb molta història. 

Amb tot, el més rellevant és que Trump ha fracassat i en surt debilitat. Fins i tot ha perdut –sembla que definitivament– la confiança de la majoria dels republicans i de l’‘establishment’ conservador.

Notícies relacionades

A més, el triomf demòcrata en la repetició de l’elecció dels dos senadors de Geòrgia serà decisiu. Primer, garanteix la majoria demòcrata al Senat, de manera que Biden estarà menys lligat. A més, en un estat tradicionalment republicà, els vots demòcrates han pujat respecte als de Biden al novembre. I, una cosa simbòlica: el pastor Raphael Warnock serà el primer senador negre, no només de Geòrgia, sinó de tots els estats del sud.

Dada final. Wall Street va reaccionar a l’alça després del fracàs de Trump i la victòria demòcrata a Geòrgia. A continuar.