Nostàlgia del passat

Que tornin els turistes

Tant de bo aquest 2021 sigui l’any en què recuperem aquella vida quotidiana que a molts ens semblava tan rutinària, però que ara enyorem

1
Es llegeix en minuts
Tres jóvenes con mascarilla se hacen un selfi ante la Sagrada Família, el pasado 10 de julio.

Tres jóvenes con mascarilla se hacen un selfi ante la Sagrada Família, el pasado 10 de julio. / MANU MITRU

La crisi de la pandèmia ens té a tots allistats en una guerra que pel que es veu podem guanyar si ens mantenim a casa asseguts al sofà i ens relacionem el mínim possible. Som guerrers passius, herois inactius amb una estratègia que es basa en eludir el cos a cos amb el virus i deixar que siguin els laboratoris els qui fabriquin les armes que han d’acabar amb ell.

Des de fa escassos dies, i per continuar amb el símil bèl·lic, s’han llançat les primeres ofensives en forma de vacuna que fan pensar en el principi del final d’aquesta guerra que va camí de complir l’any. Un any en què han mort més de 50.000 persones a Espanya, i que s’ha trencat en mil trossos la vida quotidiana a moltes persones obligades a tancar els seus petits negocis i a altres a mantenir-se en la precarietat i la incertesa de sostenir-se en un erto.

Malgrat el que s’està fent per guanyar aquesta guerra, la reconquesta, em temo, serà massa lenta. Mentre es vacunen els primers, molts continuaran contagiant-se en aquesta tercera onada que s’acosta a principis d’any. Ningú fa plans, i els qui els fem és amb la sospita que les coses es poden torçar en qualsevol moment. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Tant de bo aquest 2021 sigui l’any en què recuperem aquella vida quotidiana que a molts ens semblava tan rutinària, però que ara enyorem perquè veiem que era millor que la que estem vivint. Ningú s’atreveix a posar una data a res. Això sí, a Sevilla s’ha decidit suspendre la Setmana Santa, el que dona una idea que la confiança és poca encara, i que tot anirà lent, massa lent

M’agradaria que el 2021 s’assemblés al 2019, l’any en què a Barcelona, darrere el decreixement turístic, es llançaven octavilles on hi posava: «No expliquis a ningú que has estat de vacances a Barcelona». Els confesso una cosa, i no em crucifiquin per això, trobo a faltar els turistes. Prefereixo aquell batibull d’abans que la tristesa d’ara. ¡Bon any a tothom!