La tribuna

Un brindis (prudent) per al 2021

La pandèmia és una dolorosa experiència de la qual hem de treure ensenyaments perquè si alguna cosa deixa clara és que, amb tota seguretat, algun dia arribarà un altre virus

3
Es llegeix en minuts
Una infermera prepara una vacuna per la covid-19.

Una infermera prepara una vacuna per la covid-19. / Alejandro Garcia

Comença un any nou i brindem amb xampany, cava, o el que toqui perquè les coses vagin millor al 2021, que tampoc sembla que sigui una cosa gaire difícil d’aconseguir vist l’any que s’acaba, que passarà a la història com un any de mort i solitud, un any negre dels que deixen un record amarg, com 1914, 1936, 1939 o el 2001. Mai des de les guerres del segle passat havia mort en només un any tanta gent, especialment els més vulnerables, i per això estem ansiosos per sortir-ne amb la ingènua esperança que aquesta línia arbitrària que marca la mitjanit del 31 de desembre canviarà radicalment les coses, quan per desgràcia encara ens queda per davant molt patiment, tot i que ja entrevegem llum al final del túnel.

Si els anys anessin al psiquiatre, el 2021 s’asseuria al sofà per explicar que «em temo que la gent espera massa de mi», perquè és veritat, i per damunt de tot esperem deixar enrere el malson. El remei existeix i el gran repte logístic és distribuir les dosis el més ràpidament i equitativament possible entre les persones i els països. I és que perquè el 70% dels espanyols estiguem vacunats el 31 de desembre que ve (i aconseguir el que es diu la immunitat de grup) caldria vacunar 100.000 persones al dia... i per ara no ho veig.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Volem que l’activitat econòmica es reactivi, es rellanci l’ocupació i es recuperin el turisme (del 12% del nostre PIB ha caigut al 4%) i els viatges, que obrin les botigues, els bars, els restaurants i els hotels, que donen molta ocupació i que estan literalment asfixiats. A diferència de la crisi financera del 2008, que va tenir una recuperació molt lenta, s’espera que ara sigui molt més ràpida com ja demostra el cas de la Xina. I també volem sortir a sopar amb els amics, anar al cine, el teatre, a concerts i exposicions, que els avis puguin tornar a fer un petó als nets i els fills visitar els pares... Tenim la necessitat física i emocional d’abraçar-nos, de riure i d’estar junts, sabent que no tot torna a ser com abans i que segurament és bo que sigui així perquè la nostra fragilitat ha quedat al descobert durant aquesta pandèmia i per això la «tornada a la normalitat» –entesa com la vida frenètica que portàvem abans– tampoc té sentit. El món ha dit ¡prou! Molts es queixen per haver de portar mascareta quan el que tenen és una bena als ulls. Hi ha canvis que farem bé de conservar com la recuperació de la casa com a llar i dedicar més temps a la família; el teletreball que ha arribat per quedar-se amb els seus corol·laris de menys viatges i àpats «de feina», a més d’un aprofitament del temps més conforme amb la nostra conveniència. El canvi d’horaris o la higiene freqüent de les mans. Aquest any de pandèmia ha millorat la qualitat de l’aire que respirem i també la transparència de les aigües que banyen les nostres platges, i seria intel·ligent procurar preservar aquests beneficis.

Notícies relacionades

Si el 2020 ens ha permès continuar vivint enmig de tanta mortaldat és perquè estiguem agraïts a la vida i desenvolupem una solidaritat com a espècie que havíem arraconat. El virus ha esborrat diferències entre races, nacionalitats, religions o nivells de renda per recordar-nos la radical igualtat dels éssers humans davant la malaltia i la mort, i la consciència que en aquesta lluita estem tots junts. També és nou en la història l’esforç de col·laboració científica gegant per sobre les fronteres, que ha permès aconseguir en 12 mesos vacunes que normalment haguessin tardat uns quants anys a desenvolupar-se.

La pandèmia és una dolorosa experiència de la qual hem de treure ensenyaments perquè si alguna cosa deixa clara és que –amb tota seguretat– algun dia arribarà un altre virus, igual de contagiós però potser més letal, que la globalització difondrà pels quatre punts cardinals amb la mateixa rapidesa. Per això espero que els responsables de tots els països i organitzacions internacionals prenguin les mesures oportunes que ens permetin estar més ben preparats quan tornem a afrontar una situació semblant... tot i que em temo que aquí l’escepticisme és inevitable.

Temes:

Coronavirus