El nostre món és el món

Operació Salvador

Sánchez i Iceta creuen que el ministre Illa, ben valorat, és un candidat nou, capaç de posar fi a una convulsa etapa

3
Es llegeix en minuts
Salvador Illa, al Consell Nacional del PSC.

Salvador Illa, al Consell Nacional del PSC. / PSC / ANC

Final d’any amb dos cops rellevants. Un, la roda de premsa de Sánchez afirmant que la coalició tindrà una vida llarga perquè –divergències a part– és ell (no Podem) qui té l’última paraula en tot el rellevant. Dos, l’operació Illa, per la qual el ministre de Sanitat s’erigeix, contra el previst, en el candidat del PSC a la Generalitat a proposta de Miquel Iceta, que ho ha estat les dues últimes vegades. 

El PSC estava a l’alça. L’enquesta d’EL PERIÓDICO de desembre li donava 28 diputats (ara en té 17). Iceta era, per poc, el candidat preferit davant Laura Borràs (JxCat) i Pere Aragonès (ERC), i el PSC, el segon partit en intenció directa de vot (després d’ERC). ¿La desinflamació? Progressava, tot i que a pas lent. Segons el CEO (el CIS de la Generalitat) els que volen un estat independent han baixat 3,6 punts (del 48,7% al 45,1%) des del moment àlgid d’octubre del 17. 

Les coses, doncs, no li anaven malament al PSC. Tampoc bé. Pujar 11 escons en un Parlament de 135 continua sent perdre. El PSC, que a totes les enquestes apareix pròxim als desitjos de la mitjana dels catalans, no aconseguia rematar. La raó de fons és que no té credibilitat com a possible partit guanyador. Per això quan es passa de la intenció directa a l’estimació final de vot, el PSC no només queda darrere d’ERC sinó també de JxCat. La clau és en dues preguntes de l’última enquesta del CEO. Quan s’inquireix pel partit preferit a l’hora de votar, el PSC amb el 9,1% és el segon, darrere d’ERC (16,3%) i davant de JxCat (6%). Però en la molt rellevant pregunta de quin partit creu que realment guanyarà, el PSC es desploma al 4% davant el 54,9% d’ERC i el 7,6% de JxCat. Aclaparador.

El trio Sánchez-Iceta-Illa, potser la cúpula millor avinguda en les mai idíl·liques relacions PSC-PSOE, sap que a Catalunya hi ha ganes de canvi (la coalició JxCat-ERC amb Torra mai ha funcionat), però que queden compensades per la molt extensa creença que la majoria sobiranista és inexpugnable. Per vèncer la inèrcia i quedar primers (com Arrimadas el 2017), calia donar un cop d’efecte que sacsegés amb força el tauler electoral. 

¿Com? Començant per canviar la cara del mateix PSC. Substituint Iceta, associat en l’opinió a la crispació del 2017 (declaració unilateral i 155), per un candidat nou, Salvador Illa, ministre amb alta notabilitat i bona valoració (malgrat la pandèmia) i amb imatge més transversal que de partit. Illa és més una promesa de futur que un record d’un passat de molta divisió i més impotència. I té més imatge de governant pragmàtic (tot i que ben ancorat) que de líder partidari. 

Sembla que Iceta, Sánchez i Illa van arribar a aquesta conclusió després de les enquestes de novembre i que se sabés que la vacuna es començaria a administrar abans de l’anunci. Les crítiques serien inevitables (els que més el denigraven són els que ara més protesten perquè marxi), però amb la vacuna perden alguna força. A més, l’anunci-sorpresa (polèmica inclosa) podia fer d’Illa l’únic factor nou de la contesa. Objectiu, guanyar. Amb la idea que Illa i el PSC tenen més capacitat i voluntat de pacte que Arrimadas, que va guanyar el 2017 i immediatament va renunciar a la presidència. La meta de Rivera era Madrid.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

¿Objectiu massa ambiciós? D’entrada, Illa necessita fer creïble (Cs ho va aconseguir) que algú aliè al procés pot vèncer. I convèncer l’electorat constitucionalista, contrari a la independència, sense ferir els desencisats, o fatigats, del procés. Gens fàcil, però un històric de CDC em recorda que Pujol mai va voler que Miquel Roca fos ministre a Madrid. Temia que llavors Roca, polític amb taules, fos més rellevant que ell. ¿Pot seduir el pacient ministre Illa més que ERC amb un candidat poc rodat i que no és Junqueras? ¿O que la parella de JxCat en la qual Puigdemont, que no aspira a la presidència, ha tapat Laura Borràs com a primer de llista?

Aposta arriscada. Iceta és un bon camaleó que sap abraçar la realitat. I a Sánchez està clar que li agrada jugar fort. Si Salvador Illa guanya, hi haurà canvi de cicle a Catalunya. I a Espanya el PSOE desposseirà el PP de gran part del seu discurs.