Brexit atenuat a Gibraltar

La consumació del Brexit el primer dia del 2021 amb prou feines s’ha fet notar al territori de Gibraltar gràcies a la sensatesa d’un acord entre el Regne Unit i Espanya que evita la conversió del reixat en una frontera dura. El Penyal era un assumpte pendent després que, a finals de desembre, un pacte in extremis entre el Regne Unit i la Unió Europea acordés els termes que regularan la relació futura entre els antics socis, i que les dues parts consideren satisfactori en general. No obstant, contra els vaticinis desmesuradament optimistes de Boris Johnson en el seu discurs de final d’any, el divorci té conseqüències, els controls en els accessos a l’Eurotúnel s’han fet més grans, els ciutadans britànics han de viatjar per Europa amb el passaport sota el braç, els estudiants no poden acollir-se al programa Erasmus i la conversió del Regne Unit «en un país totalment independent», proclamada pel ‘premier’, no és gaire cosa més que un eslògan destinat a encobrir un disbarat.

El reconeixement de facto de l’excepcionalitat gibraltarenya ha reduït al mínim les conseqüències de la separació. La paradoxa és que mentre els ciutadans de les illes, que mai van formar part de l’espai Schengen, han d’ensenyar a partir d’ara el passaport per accedir al territori del Penyal, colònia britànica a la fi, la població gibraltarenya pot entrar i sortir d’ell sense més requisits perquè ha quedat integrada a l’espai Schengen, i qualsevol ciutadà europeu d’un país signant del tractat de Schengen pot entrar al Penyal sense passar per molestos tràmits duaners. Dit d’una altra manera, la frontera del reixat s’ha esfumat i els controls de seguretat, competència de Frontex, s’han reduït al port i a l’aeroport de l’enclavament. Qualsevol altra solució hauria estat mancada de realisme i hauria sigut molt perjudicial per a les poblacions de la Roca i del Camp de Gibraltar, un espai econòmic afectat per un atur endèmic i molt dependent del mercat de treball de la colònia. Amb l’acord, no pas menys de 15.000 persones que tots els dies acudeixen al Penyal a guanyar-se la vida s’han vist alliberades dels tràmits inherents a una frontera dura, i els milers de gibraltarenys que realitzen el mateix trajecte a la inversa veuen atesa en bona mesura la seva oposició radical a deixar la UE (el 94% es va oposar al Brexit en el referèndum de juny de 2016).

El tractat que en els pròxims sis mesos han de negociar la UE i el Regne Unit per consolidar l’acord bilateral entre els Governs de Londres i Madrid, treballosament tancat, no pot ni ha de fer una altra cosa que ratificar una realitat social indefugible: la interdependència social i econòmica de dues comunitats, la del Camp de Gibraltar (300.000 habitants) i la del Penyal (35.000 habitants). Qualsevol correcció o nova exigència que pretengui retocar el que ara s’ha aconseguit correrà el greu risc d’empitjorar l’aconseguit.

Fora d’això, segueix sense resposta la gran pregunta: ¿quins avantatges comporta el Brexit per al Regne Unit? Si l’Ulster es manté dins del mercat únic i, a la pràctica, estreny el seu vincle amb la República d’Irlanda i Gibraltar queda inclòs a l’espai Schengen i els intercanvis econòmics amb la UE queden sans i estalvis de cauteles, ¿quin benefici immediat comporta el divorci per als ciutadans de les illes? Probablement cap que pugui quantificar-se més enllà de la propaganda d’un sobiranisme molt allunyat de les exigències de l’economia global.