El camí del 14-F
El triomf del funambulisme de Sánchez
La il·lusió del ‘sorpasso’ electoral a Catalunya ha sigut més potent que la contradicció de renunciar al ministre de sanitat en plena pandèmia
La lògica funambulista de Pedro Sánchez s’ha imposat en l’últim minut a la resignació del PSC d’apostar per una recuperació electoral sostinguda després d’haver tocat fons el 2012. Salvador Illa serà el candidat del PSC, després de la renúncia incentivada de Miquel Iceta a repetir com a aspirant la presidència de la Generalitat. La il·lusió del ‘sorpasso’ electoral a Catalunya ha sigut més potent que la contradicció de renunciar al ministre de sanitat en plena pandèmia, just a l’inici del procés de vacunació massiva. La decisió li representarà al PSOE una allau de crítiques, expectativa que ha de preocupar bé poc a Sánchez, instaurat des del primer dia en la tradició d’«el Govern soc jo».
La Moncloa creu factible un èxit a les autonòmiques catalanes, no tant per formar Govern (una hipòtesi molt optimista, fins i tot per a Iván Redondo) com per substituir Ciutadans com a primer grup de la cambra. Salvador Illa és un bon candidat, no obstant, llevat que conegui la fórmula per trencar amb la impenetrabilitat dels blocs polítics, la majoria parlamentària del sobiranisme es reeditarà, segons tots els sondejos. Després haurà de fugir de l’experiència d’Inés Arrimadas, que ja va assaborir la inutilitat d’una victòria pírrica.
El PSC formalitzarà una investidura d’obtenir la primera plaça, amb la intenció manifesta de situar ERC en el dilema de permetre o negar la constitució d’un Govern d’esquerres. Aquest escenari és en benefici d’inventari per a posteriors batalles electorals, tot i així desencadenarà una colossal tempesta a la mitja Catalunya independentista. Si ja sembla difícil que ERC pogués pactar amb el PSC per assegurar la presidència de Pere Aragonès, encara és més improbable que els republicans estiguin en condicions de regalar la presidència a Illa, podent formar un govern amb JxCat i la CUP. Res és impossible, però la maniobra infligida pel PSOE al PSC més aviat sembla un subproducte de la política espanyola, pensada per arrasar Ciutadans.
