Ells

Conec dos empresaris que, atiats per la ràbia que tenen al veure com els seus restaurants van a la deriva, em confessen que votaran el partit que «més mal pugui fer». Els dic que concretin i la concreció es diu extrema dreta. Tots dos són d’origen estranger, amb la qual cosa m’és fàcil recordar-los que, si governés el partit que diuen, ells potser serien els primers en patir-ho. «És evident», em respon un d’ells, «i també et dic que no ho faré, com pots comprendre, però el cert és que es mereixerien, ells, un bon sotrac». Aquest «ells» es refereix, clar, als que ara governen, els que decideixen els tancaments, totals o parcials, els qui, en la dura pugna entre l’economia i la salut, prenen decisions ambigües o sobtades o desproporcionades o incomprensibles.

El perill existeix. Es percep des de les proclames negacionistes que s’enfronten a la ciència i que brandeixen una determinada concepció de la llibertat individual fins als conspiranoics que neguen les vacunes i diuen que són una maniobra fosca d’un fosc poder. I estan a l’aguait, a l’espera d’una enorme crisi social que reclami salvadors. Salvadors que puguin fer mal.