opinió
Com ser Leo Messi
Soccer Football - Champions League - Group G - FC Barcelona v Juventus - Camp Nou Barcelona Spain - December 8 2020 FC Barcelona s Lionel Messi reacts REUTERS Albert Gea /
A la pel·lícula ‘Cómo ser John Malkovich’, un titellaire descobreix un portal que condueix a la ment de l’actor nord-americà, idea amb la qual es va fer un nom aquest delirant guionista anomenat Charlie Kaufman. Deixem al marge l’interior de Malkovich. Però imaginem que algú troba un dia aquest fosc portal que porta a la matèria grisa de Leo Messi. Segur que Jordi Évole ens descobrirà diumenge, sense anar més lluny, algunes diapositives interessants de la vida remugant del de Rosario. Què passa pel cap de Messi s’ha convertit en els últims anys en un joc inescrutable del periodisme barceloní. Davant cada crisi, davant cada contrarietat, sorgeix el dubte de què deu estar pensant Messi. Amb el declivi blaugrana dels últims temps, encara més. I quan parla, les sobreinterpretacions abunden. Es miri com es miri, resulta exageradíssim el valor que donem als seus gestos i les seves paraules. Així que a partir de diumenge ens disposarem a pressentir conclusions sobre el seu futur si, com sembla, no revelarà explícitament si es queda o se’n va. Arriba una allau.
Estaria bé entendre, per exemple, com Messi ha passat de deambular en alguns partits a córrer motivadíssim com se’l va veure a Valladolid. Per respecte als codis no escrits de vestuari, no podrà ventar que les absències de Coutinho i Griezmann li permeten expressar-se millor sobre el camp, i disposar de més espais, i associar-se amb Pedri, nou fillol futbolístic. Però si tinguéssim accés a aquest portal cap a l’interior podríem perfectament trobar-nos que pensa just això, com ho pensem tots, que el brasiler i el francès el molesten i frenen la fluïdesa a què ha d’aspirar el Barça.
En aquest viatge al seu interior potser vam trobar l’admissió íntima que de vegades, només de vegades, no ens convé el que volem. La seva frustrada sortida va ser a la fi una benedicció que li ha permès superar el rècord de Pelé, rècord per recordar. Ara estaria bé que ambicionés la tornada de l’ordre al club –per evitar més casos vergonyants com el d’Heurtel, per exemple– i un pla institucional que l’emocioni i el convidi a concloure aquí la seva carrera. Potser ja és tard. ¿Qui sap? Per saber això amb certesa caldria buscar l’esmentat portal. O, per ara, veure la tele.
