Els jutges i la politització

Cert, però la politització de la justícia no és exclusiva espanyola. Als EUA, per exemple, el nomenament dels nou jutges del Tribunal Suprem pel president (i la seva aprovació pel Senat) acostumen a ser una dura batalla que es va intensificar amb Obama (no va poder designar el seu últim any una vacant que li corresponia per l’actitud de la majoria republicana del Senat) i amb Trump, que ha pogut designar tres jutges (el càrrec és a vida o fins a la renúncia del nomenat). Així, avui sis dels seus nou membres són conservadors i només tres progressistes.

Però la politització (sempre perversa) no sempre anul·la la independència i ho acabem de veure. Trump, perquè el Suprem avalés les seves tesis de la manipulació pels demòcrates de moltes paperetes electorals, va fer que l’advocat general de Texas, amb el recolzament de 17 advocats generals d’altres estats, presentés un recurs davant el Suprem. El recurs demanava que s’anul·lessin 20 milions de paperetes de quatre estats –Pennsilvània, Wisconsin, Geòrgia i Michigan– on havien guanyat els demòcrates, amb la qual cosa Biden perdria la seva majoria. 

Però divendres el Suprem va decidir, per unanimitat, que Texas no tenia capacitat per qüestionar els resultats d’altres estats. Així que els nou jutges del Suprem (entre els quals, tres de nomenats per Trump) es van pronunciar contra l’interès del president. Només dos jutges conservadors van dir que l’assumpte s’hauria d’haver admès a tràmit, tot i que tampoc l’haurien estimat. Els jutges conservadors es van enfrontar així a les pressions republicanes.

Es dirà que el cas era obvi, però no tant, perquè en una Amèrica molt polaritzada la majoria dels càrrecs electes republicans no han reconegut encara la victòria de Biden i, segons les enquestes, la meitat dels votants de Trump creuen que en les eleccions hi ha hagut molt frau. A Amèrica la justícia està polititzada i la societat polaritzada, però, a l’hora d’una decisió transcendent, els jutges (conservadors o progressistes) han prioritzat la seva independència davant els interessos partidistes.

Que la justícia estigui polititzada, com als Estats Units, a Espanya i altres països, no és ni bo ni convenient per a la democràcia. Però als Estats Units acabem de veure que la politització en el nomenament dels jutges no comporta automàticament ni obediència a qui els va nomenar ni pèrdua del criteri jurídic. No és el millor dels mons, però la independència judicial pot prevaler. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La pregunta és si en un cas semblant –idèntic és impossible, perquè a Espanya el cap d’Estat no s’elegeix–, el Suprem o el Constitucional (als EUA, el Suprem fa també de Constitucional) haurien actuat amb similar independència. Hi ha casos com quan el Constitucional va anul·lar diversos articles de la Loapa, llei pactada entre els dos grans partits. I no és únic. Però l’actual i immunda batalla per controlar el CGPJ, quan ja fa dos anys que està caducat, no permet ser optimistes. A Espanya, la polarització política i la politització de la justícia amenacen la independència dels jutges. 

Potser perquè, a diferència dels Estats Units, aquí la democràcia és recent i per tant la independència judicial té menys tradició.