L’equilibri de la mobilitat

Buscar l’equilibri, o més ben dit, els equilibris, està sent un dels exercicis més complicats d’aquests mesos. L’equilibri entre contenir la pandèmia i mantenir l’economia, entre les restriccions a la mobilitat i la necessària reactivació comercial, entre la limitació de les reunions socials i les celebracions nadalenques. També l’equilibri en la mobilitat urbana, un dels debats de ciutat que Barcelona té pendent. La pandèmia del coronavirus ha afegit elements de discussió a un assumpte que sempre ha estat present. Des de l’ampliació de les terrasses fins a l’extensió de carrils bici, traient espai als vehicles amb motor. Els recents canvis urbanístics que posen en el centre el vianant i els mitjans de transport sostenible no han sigut sempre ben rebuts per tots els ciutadans, especialment pels qui continuen volent donar al cotxe el protagonisme de què gaudia fins fa poc. Sense treure la raó als qui argumenten que no es pot dificultar sense més ni més la circulació dels cotxes dins de la ciutat sense oferir prou alternatives d’horaris i freqüències de transport públic, no pot negar-se que el futur de les grans urbs ha de replantejar-se en uns termes més respectuosos amb la qualitat de vida dels seus habitants. La protesta de 19 escoles de divendres passat contra l’excés de contaminació i de cotxes en els entorns escolars reflecteix un canvi de prioritats socials que també cal atendre.

Aquest pont de la Constitució, avantsala de les festes de Nadal, les cues de cotxes intentant accedir al centre de la capital catalana, fins al punt que la Guàrdia Urbana va haver de tallar alguns carrers per reordenar el trànsit, no deixava lloc a dubtes de la preferència de molta gent pel transport privat. Sobretot si es comparava amb la poca afluència de passatgers en el transport públic. Durant aquells dies, el metro i el bus van portar la meitat de passatgers que el 2019, xifra que indueix a pensar que els mitjans de transport col·lectius continuen causant desconfiança en bona part de la població. És una desconfiança comprensible tenint en compte el context de pandèmia, malgrat l’estricte compliment dels protocols contra la Covid en aquests espais, que fan que viatjar en transport públic sigui segur, si els usuaris segueixen també les mesures higièniques particulars.

Les aglomeracions al centre de Barcelona –que van fer saltar les alarmes pel temor d’una tercera onada quan amb prou feines s’ha sortit de la segona– podrien haver estat motivades en part pel tancament dels centres comercials, que va derivar més compradors a l’entorn de la plaça Catalunya. En aquest sentit, la modificació en el pla de protecció civil Procicat, que permetrà als centres comercials obrir amb un aforament màxim del 30%, podria esponjar l’afluència de visitants a les zones més freqüentades.

Amb la campanya de Nadal ja en marxa, no es tracta de demanar als ciutadans que no disfrutin dels seus moments d’oci al carrer, però sí de demanar-los que ho facin amb responsabilitat, evitant situacions que posin en risc la sortida de la crisi sanitària i econòmica. I que ho facin, en la mesura possible, evitant els mitjans de transport més contaminants. Forma part, també, del debat de la ciutat que volem que sigui Barcelona.