Al contraatac
El pes de la història
Felip VI ha de preparar-se bé el discurs d’aquest any; si es conforma amb les quatre vaguetats habituals, perdrà una oportunitat històrica
Mai he sigut creient dels fenòmens paranormals, però sí un convençut que l’atzar pot provocar situacions molt curioses. I inspiradores. L’altre dia em vaig asseure davant un micròfon al Reial Alcàsser de Sevilla i, mentre esperava per xerrar amb Ángels Barceló, vaig escoltar com comentaven la notícia de la regularització fiscal del rei Joan Carles. Bé, ja que va resultar que just en aquell moment tenia davant un retrat gegant de l’emèrit, era en un dels escenaris on es va rodar ‘Joc de trons’, i a més m’acabaven d’explicar que el seu avi, Alfons XIII, va acabar amb un dels patis de l’Alcàsser per muntar-li una pista de tennis a la seva dona, la britànica Victoria Eugenia de Battenberg, gran aficionada a aquest esport. A ell li interessaven més els negocis i el cine porno, però es va marcar el detall. I, clar, no vaig poder evitar pensar que la història, com el carter, sempre pot trucar dues vegades.
En el cas dels Borbons fins i tot més, ja que porten tres segles amb la paella pel mànec, amb tot just dos breus intervals republicans i 40 anys de dictadura, després dels quals Franco va passar el testimoni a l’avui «refugiat» en terres àrabs. Quan alguns exaltats portaveus de la dreta més feréstega es revolten davant les crítiques a Juan Carlos, apel·len als seus mèrits durant la Transició –que els va tenir– i descriuen Espanya com un projecte amb segles d’història, ometen la tradició depredadora i amoral d’una estirp on fins i tot una viuda convertida en regent com María Cristina va saquejar les arques públiques sense cap mirament. Ignoro si aquestes minúcies s’estudien al col·le, però recordar-les no està de més.
Ja sé que els fills no tenen per què pagar els pecats dels seus pares; admeto que persona i institució són coses diferents; i també veig de lluny l’oportunisme dels qui pretenen encendre la pira on cremi la monarquia. Jo diria que no és el millor moment. Però Felip VI ha de preparar-se bé el discurs d’aquest any. Si es conforma amb les quatre vaguetats habituals, perdrà una oportunitat històrica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
