EL PAPER DELS MILITARS

Passada rebequeria de salvapàtries uniformats

El Rei hauria de deixar clar que no hi ha un problema militar avui a Espanya i que les FAS no donen cabuda als qui qüestionen l’ordre constitucional

3
Es llegeix en minuts
desfile

desfile / DAVID CASTRO

A l’espera que algun dia es desenvolupiun debat públic sobre el model de defensaque necessita Espanya per fer front a les amenaces que afecten la seva població i el seu territori, l’escàs eco que les qüestions militars troben en els mitjans de comunicació sol limitar-se a donar notícia d’algun dels contingents desplegats a l’exterior,de qüestionables vendes d’armes o de les creixents deficiències operatives de moltes unitats. Més rares són, afortunadament, les que es refereixen a pronunciaments polítics de militars, com el de l’agost del 2018 (a favor de Franco) o el que ara inquieta amb raó els 26 milions d’espanyolsque ens hem vist assenyalatscom candidats al mur de contenció per uns salvapàtries antiquats. I aquesta raresa deriva, fonamentalment, del fet que la immensa majoria delshomes i dones que formen part de les nostres forces armades (FAS) entén sense cap gènere de dubtes quin és el seu paper en la vida nacional: servidors públics subordinats al poder civil en el marc de la Constitució. Unes FAS que,des de l’infaust 23-F, no només han deixat de ser un poder fàcticsinó que, en termes institucionals, han sigut exemplars en la seva interiorització de les normes pròpies d’una democràcia plena.

És obvi que, com en qualsevol altre sector social, hiha nostàlgics de la dictadura que somien (deliren)tornar al búnquer. No passaria res rellevant si no fos perquè en aquest cas es tracta de gent que ha tingut comandament i armes a la seva disposició,tot i que la majoria disfrutin ja de la seva condició de jubilats. També és cert que l’efecte acumulat de la crisi que va esclatar el 2008 i de l’actual pandèmia n’està deixant molts enrere. I, amb l’afegit de la polarització que diversos actors polítics enceben diàriament,augmenten els que acaben per qüestionar la mateixa democràciaque ens ha portat a cotes de benestar i seguretat mai vistes.

Ni salvadors ni patriotes

Però res d’això permet apel·lar a la Constitucióper autoatribuir-se un suposat poder militar autònomni apuntar el Rei com a suposat salvador. Ningú els ha designat com a portaveus de la ciutadania contraun Govern que és tan legítim com qualsevol dels que hem tingut en aquestes últimes dècades. Tampoc són propietaris de cap dels símbols d’Espanya, ni portaveus d’unes FAS que amb el seu comportament colpista desprestigien molt directament. No són salvadors de la pàtria ni tampoc patriotes, tot i que només sigui perquè, igual com ocorre al partit que els reconeix com a «seus», no es pot estimar Espanya mentre s’odia més de la meitat dels seus habitants,que diuen voler salvar d’un infern inexistent.

Notícies relacionades

Acontentar-se a qualificar el que ha succeït com una simple tempestaen un vas d’aigua, ressaltant que no tenen capacitat real per desestabilitzar el país, seria només la primera part de la tasca que cal realitzar, perquè interessa no sobredimensionar la importància del que pensin i diguin els promotors de les cartes i els manifestos.Precisament, per evitar que d’altres se sentin temptats de seguir en la mateixa direcció, s’imposa revisar els sistemes de reclutament i de formació militarper evitar haver d’arribar al que acaba d’ocórrer a Alemanya, on s’ha dissolt una unitat d’operacions especials davant la notable infiltració d’elements d’extrema dreta a les seves files.

Protagonisme aconsellable

Així mateix, tot i que és elemental entendre que el Rei no ha de contestar directamentals qui s’han atrevit a reclamar el seu lideratge com a simbòlic cap suprem de les FAS, el seu protagonisme resulta molt aconsellable en un sentit diferent. Com a cap de l’Estat, i mentre algunes forces polítiques es mostren irresponsablement tèbies en la condemna a uns actes impresentables i d’altres es declaren obertament a favor, no sobraria una declaració règia que barri el pas a les postures antidemocràtiques que se succeeixen cada vegada amb més freqüència. Una declaració,per exemple en ocasió de la pròxima Pasqua Militar,que deixi clar que no hi ha un problema militar avui a Espanya i que les FAS no donen cabuda als qui qüestionin l’ordre constitucional que majoritàriament hem recolzat.Es tracta de prevenir abans de veure’s obligats a curar.